Sobre l’herència real. Article d’opinio de Carles Mulet

L’actual monarca acaba d’emetre un comunicat en el qual “amb la finalitat d’observar una conducta íntegra, honesta i transparent” vol trencar amarres amb el seu predecessor, és a dir, que considera, com ho és, que la conducta de Juan Carlos ha sigut corrupta, deshonesta i térbola, per aplicar els antònims als termes emprats.

Anunciar que Felipe renuncia “a l’herència de Don Juan Carlos que personalment li poguera correspondre, així com a qualsevol actiu, inversió o estructura financera l’origen de la qual, característiques o finalitat puguen no estar d’acord amb la legalitat o amb els criteris de rectitud i integritat que regeixen la seua activitat institucional i privada i que han d’informar l’activitat de la Corona, és a dir, reconeix que el monarca emèrit ha actuat de manera il·legal i deshonestedat i corrupció, però clar, malgrat existir aquesta herència il·legal, el rei és irresponsable davant la justícia, un delinqüent sense delicte imputable. Però que major herència il·legítima, corrupta, i deshonesta que la mateixa Corona?, renunciarà també Felipe a aquesta part de l’herència? (pregunta òbviament retòrica).

El comunicat deixa clar que els fons de la Fundació Lucum poden ser únicament part de la herència, a saber quines sorpreses més poden veure’s (o silenciar-se)
Com a gran mesura, el Rei Don Juan Carlos deixa de percebre l’assignació que té fixada en els Pressupostos de la Casa Reial, uns 189.000 euros, que òbviament, per a algú que pot regalar per la cara 65 milions d’euros a una concubina, o del qual segons Forbes pasta una fortuna de més de 2300 milions d’euros, és xavalla prescindible. El pressupost de la Casa Reial supera cada any amb escreix els 8 milions d’euros, però el sou del monarca està per davall dels 250.000 euros a l’any. Ja m’expliques com pastes aquesta fortuna amb aquest salari.

Curiós també que la Casa Reial reconega que des del 5 de març de 2019 era coneixedora dels fons il·legals dels negocis de Juan Carlos, i que Felipe era beneficiari d’aquests fons il·legals de la “Fundació Lucum”, però esperen quasi un any per a prendre mesures, i justament el dia que es decreta a Espanya l’Estat d’Alerta, el millor dia perquè aquesta decisió quede el més eclipsada possible; perquè el més important que constata aquest acte és que Felip VI reconeix que Joan Carles I és un corrupte, ell renuncia a aquesta part de l’herència solament a aquesta part), i el seu pare queda lliure de qualsevol repercussió judicial. Perquè cal recordar, Què poder tenia Juan Carlos per a pastar diners de manera il·legal?, Perquè ser rei d’Espanya i el poder i influències que li comportava el càrrec.

Juan Carlos no és un cas aïllat, no és una poma podrida, és un Borbó. Si Pilar de Borbó operava en paradisos fiscals com el de Panamà, si la infanta Cristina, ja sabem, no s’assabentava del que feia el seu marit robant a mans plenes, si destacats borbons es van acollir a l’amnistia fiscal del Montoro per a blanquejar els seus tripijocs, es demostra que Juan Carlos ha actuat com un borbó més, intocable, impune, immune, sense cap responsabilitat penal, mentre la Fiscalia a Ginebra investiga les seues corrupteles ací pau i silenci, i de pas Felipe sembla tallar amarres amb el seu antecessor a pesar que l’únic motiu que té aquesta persona per a ser cap de l’Estat és haver sigut el primer fill home, del corrupte (és a dir, per herència, masclista, però herència).

Perquè molt bé, Felipe renúncia a l’herència, Qui l’heretarà?, les infantes Elena o Cristina, Urdangarin?, Corina o els seus fills?, els fills bastards? Són els fons Fundació Lucum els únics tripijocs i negocis bruts en els quals Felipe és hereu? I si aquesta herència de diners pastats de manera il·legal la cobrara ja Felipe i la destinara a l’emergència social actual? Perquè molt bé renunciar a part de l’herència, però aquesta si no la cobra Felipe altres butxaques els cobraran.

L’art. 991 Codi Civil ho deixa clar, «Ningú podrà acceptar ni repudiar [una herència] sense estar cert de la mort de la persona a qui haja d’heretar i del seu dret a l’herència» art 816 “Tota renúncia o transacció sobre la legítima futura entre el qual la deu i els seus hereus forçosos és nul·la, i aquests podran reclamar-la quan muira aquell; però hauran de portar a col·lació el que hagueren rebut per la renúncia o transacció”.

Des de Felip V fins hui, una família embolicada en casos greus de corrupció, una estirp de lladres; que han usat el poder per a saquejar i enriquir-se a costa dels seus súbdits. Juan Carlos va arribar al poder com a hereu del dictador Franco, aquest va acceptar el llegat i ha sigut el més fidel hereu del genocida; aquesta herència ha sigut traspassada a Felipe, que la va assumir sense cap problema. I mentrestant, en les Corts Generals ens veten qualsevol pregunta que afecta la Corona encara que siga tangencialment; demostrat pel seu propi fill que Juan Carlos és un corrupte, però no preguntes per ell en les Corts Generals.

Carles Mulet
Senador de Compromís

Et Pot Interessar