.
– Davant la intenció de la patronal de criminalitzar les baixes mèdiques, l’organització i la solidaritat obrera són l’única resposta possible.
Article d’opinió del Secretariat Permanent del Comité Confederal de la CGT
Antonio Garamendi, president de la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE), torna a atacar la classe obrera utilitzant el comodí de l’“absentisme laboral”. Aquesta vegada, ha llançat una clara crida a l’empresariat perquè deixe d’abonar els salaris a les treballadores que es troben de baixa. Per a fer-ho, utilitza un paral·lelisme intencionat i pervers entre l’absentisme injustificat i una baixa laboral reglamentària.
La patronal i tot el seu entramat empresarial viuen obsessionats per la no-assistència d’un treballador o treballadora al seu lloc de treball. Curiosament, no es mostren tan preocupats pel fet que cada any es produïsquen centenars d’“assassinats” per mort en el treball, una conseqüència directa de les seues polítiques austeres de prevenció de riscos i d’un constant abaratiment de costos.
Des de la Confederació General del Treball (CGT) volem aclarir una cosa fonamental: una “baixa laboral” o “incapacitat temporal” no és absentisme laboral; és un dret. Una baixa no és una situació que la persona treballadora decideix “gaudir” per caprici, sinó que l’atorga un professional sanitari sota uns controls mèdics estrictes durant tot el període.
Considerar com a frau la salut de les persones que fan funcionar l’economia és l’última línia roja que pretén creuar el capitalisme salvatge.
Tenim clar que les paraules de Garamendi són un nou atac a les persones treballadores, especialment a aquelles que han emmalaltit, moltes vegades a causa del mateix treball. Però també són unes declaracions perilloses, perquè deixen entreveure el que realment pensen les organitzacions empresarials quan relativitzen la importància de la salut de la classe treballadora. Intenten convéncer la societat que les nostres malalties són un frau, assenyalant les persones més vulnerables com si foren impostores.
Emmalaltir, siga dins o fora del treball, i no poder atendre les nostres responsabilitats laborals durant un temps indicat per un metge, no és cap delicte. Obligar algú (de manera directa o indirecta) a estar en el seu centre de treball assumint riscos per a la seua salut física o mental, això sí que ho és.
La nostra salut no es toca, ni ha de servir de negoci per a aquells que viuen a costa de l’explotació de les persones. Una vegada més, davant els abusos de la patronal i d’aquells que els emparen amb les seues lleis i mesures, l’únic camí que ens queda és l’organització, l’acció directa, el suport mutu i la solidaritat de classe.
