DAVANT LA MOCIÓ DE CENSURA DE GANDIA

G. CABANILLES    

Davant la moció de censura que ha anunciat el PP de Gandia contra l’alcaldessa socialista Diana Morant i el govern del PSPV i Més Gandia, cal fer diverses consideracions. Abans que res, no es pot armar una moció de censura amb l’argument de que els membres de l’actual govern són radicals, independentistes, antisistema, laics i republicans. Les persones que ara governen Gandia estan en el seu dret de ser radicals, independentistes, antisistema, laics i republicans, de la mateixa manera l’exalcalde i promotor de la moció, Arturo Torró, està en el seu dret de ser un immobilista, reaccionari, catòlic practicant i defensor de l’estat nacional. Potser el millor que podria fer el PP, i el que aconsellaria tot assessor des d’una mínima reflexió, és deixar que PSPV i Més Gandia es socarraren, i plantar-se a les eleccions de 2019 com a màrtirs.  

D’altra banda, no es pot convertir en candidat a l’alcaldia al representant d’una formació, Ciutadans, que només té un regidor, sobretot quan un dels arguments que empra Torró en contra de Diana Morant és que ha estat elegida alcaldessa amb el pitjor resultat de la història del PSPV, posant a tota hora en dubte la seua legitimitat.

Diana Morant ha accedit a l’alcaldia per obstinació personal, i ho ha fet aprofitant-se d’unes males relacions personals entre el regidor de Ciutadans, Ciro Palmer, i el candidat del PP, Arturo Torró, i en eixa obstinació ha arrossegat a Més Gandia en una esperpèntica carrera contrarellotge amb assemblees convocades minuts abans del ple d’investidura. No cal insistir en què la candidata de Més Gandia, Lorena Milvaques, va votar en contra del pacte amb el PSPV. Haguera estat més noble admetre els mals resultats per part del PSPV i posar-se des de l’oposició a controlar a un govern del PP que havia perdut la majoria absoluta, obligar-lo a assolir les conseqüències del pla d’ajust, i esperar pacient al 2019. 

A tot això, cal tenir en compte processos paral·lels que poden condicionar tots els moviments. El PSPV té un exalcalde i una regidora imputats, i la progressió judicial de la part de la trama Púnica que afecta al PP gandià és encara una incògnita. Assoma també una recent sentència judicial que dóna per fet que els 55 milions del cànon de l’aigua es van gastar en allò que no s’havien d’haver gastat, mentre el PSPV, ni com a partit ni com a govern, no ha fet encara cap valoració. Tot ben embolicat.