CARTA OBERTA D’UN VEÍ DE LA PLATJA DE RABDELLS

MARCO RODRÍGUEZ        

Des de molt xicotets estudiem i comencem a conèixer el que és la democràcia, sistema mitjançant el qual els ciutadans són els que trien als seus representants, perquè aquests busquen el seu benestar. Eixos demòcrates han de complir la missió d’afavorir a totes i cadascuna de les persones, de fet són triats per a açò, no per al seu benefici personal o per a afavorir a algú en particular o alguna empresa en concret. Són triats eixos representants polítics perquè busquen les millors condicions de vida possibles per a tots i cadascun dels sectors de la societat, tant immigrants, com a dones, joves, xiquets, discapacitats i altres protagonistes d’açò que anomenem política.

En el meu cas concret sóc una persona discapacitada de 22 anys i com tothom, tinc dret a gaudir d’unes vacances i de gaudir de la temporada estival en aquest cas a Oliva, en la zona de la platja de Rabdells, no obstant açò se m’han posat grans traves en aquests 12 anys que porte estiuejant en aquesta zona que òbviament són un sedàs i que em priven del simple dret que tots tenim d’anar a la platja, gaudir del sol, de l’arena, de la mar i dels meus amics i família.

De fet, la zona per la qual deuria accedir a aquesta platja tenia unes escales enormes que m’impossibilitaven superar la força de la gravetat. En aquest context em vaig veure obligat a renunciar a gaudir de les meues vacances i veient com l’ajuntament i les administracions em deixaven de costat vaig intentar sense èxit fer peticions i demanar ajuda per a revertir aquesta deplorable situació, amb el suport de la meua família, dels meus amics i dels meus veïns, dies i dies intentant alguna resposta que no arribava, fins que va arribar el moment en el qual em deien que hi havia una llei de costes que no es podia infringir en la qual es reivindicava la protecció de les dunes i de l’hàbitat natural de la zona.

Molt bones cares, moltes palmadetes en l’esquena, falses promeses i algun simple maquillatge a la situació, arribaven a la mateixa conclusió; no es podia fer cap tipus d’accessibilitat per suposadament protegir aquesta llei de costes i de protecció dunar, excusant-se en què tampoc es podia redirigir el riu i que era molt complicat.

És obvi que per a instal·lar el quiosquet han de manipular les dunes, posar passarel·les, i com no, fer callar els veïns de la zona que ens posicionem en contra d’instal·lar el Quiosquet. Suposadament aquesta Generalitat i Ajuntament d’Oliva, realment el seu treball és buscar el benestar dels ciutadans i no el seu profit personal i no massa clar (hi ha molts dubtes sobre l’adjudicació del Quiosquet en eixa zona).

És indignant que em priven d’eixe dret, si realment les persones foren importants per a Ajuntament i Generalitat aquesta situació no
es donava, així que espere que s’ho facen mirar i que complisquen amb el seu treball, no demane la lluna, ni cap quimera, demane justícia i igualtat. 

Et Pot Interessar