AJUDES A LA VIVENDA. CRONOLOGIA D’UN MALSON

ANTONI DOMÍNGUEZ      

23 de març de 2009. Dilluns al matí. Mentres estava treballant, reb una trucada de mon pare. Que passés quan pogués per casa, que s’havia posat a picar la façana per arreglar quatre forats i li havia eixit pedra, és a dir, l’antiga façana d’una casa que data segons dades cadastrals de finals del XIX.
Quan m’acoste, l’obrer ja havia fet un bon forat, endevinant clarament que tota la paret continuaria amb la pedra i una mica de rajola. “Estic per picar-la tota i deixar-la a pedra viva”, em diu mon pare. “És una molt bona idea, però deixam uns dies per consultar una cosa”, li conteste.
En aquesta època, una de les meues tasques era gestionar subvencions del sector públic, i sabia que estava en vigor el Pla d’Habitatge 2009-2012 d’Ajudes a l’Habitatge de la Generalitat Valenciana. Després de veure tots els requisits de l’ajuda i veient que els meus pares els complien, vam decidir ampliar el pressupost de l’obra, la qual consistiria a rehabilitar la façana, reparar humitats interiors i eliminar barreres arquitectòniques que facilitaria les tasques domèstiques d’una parella de jubilats de 73 i 67 anys.

22-febrer-2014
(dia 1766)
Ens donem d’alta com a socis en l’Associació Impagats Habitatge Comunitat Valenciana, després d’acudir a una reunió a Alzira amb altres afectats pels impagaments de la Generalitat.
És aquí, quan descobrim que no som 4 gats i ens topem amb una brusca realitat. El deute, que arrossegava la Generalitat des del març del 2009, afectava a 55.000 famílies; algunes amb testimonis esquinçadors que em van posar la pell de gallina:
Molta gent es pot quedar al carrer per no haver percebut l’Ajuda que des de fa quatre anys els deu la Generalitat: “…si en breve no la recibo [la ayuda del cheque vivienda] posiblemente yo y mi familia (tengo varios hijos) nos veremos en la más absoluta quiebra, ya que los pocos ahorros que habíamos acaudalado se han terminado y ya debemos más de una factura de diversos acreedores.”
“Si no me pagan el cheque vivienda, me veo en la calle en enero… Es la primera vez que me veo así.” Famílies a les que els expropien la nòmina perquè la Generalitat no ha pagat les ajudes corresponents: “Mi hijo cobró la nómina, como todos los meses, y menuda sorpresa: inmediatamente tenía saldo cero. Llamé al banco y me dijeron que era por el impago de la
Ayuda que ellos le habían adelantado (por el acuerdo con la Generalitat Valenciana). Bueno, para no extenderme, discutí con el encargado pero no conseguí nada.
Ahora, mi hijo está sin cobrar, con tres niños y sin nómina, sin avisarnos nada, un verdadero horror.” Molts dels que van rebre l’avançament per les ajudes, reben ara, transcorreguts els 2 anys, la notificació del banc de que han de tornar els diners. “Se nos acaba el tiempo y no sabemos que hacer. Supongo que como la mayoría de los integrantes de la plataforma… El lunes vamos al banco y nos exigen que firmemos un prestamo personal. No puedo pagarlo y no se que hacer.”
23-febrer-2014
(dia 1767)
M’asente un moment amb mon pare i li intente explicar el que he vist i sentit a l’auditori d’Alzira. Sense criticar ningú, només veient la vessant humana de tot açò. Ell tenia diners estalviats i no li va fer falta demanar cap préstec. Particularment ja no li importava,
estava centrat en sobreviure; però en sentir les històries d’altres persones em va dir: