Ximo Puig diu que ell no hi era en aquella època

G. CABANILLES    

La insistència del secretari general del PSPV i president de la Generalitat, Ximo Puig, en assenyalar que els fets que investiguen diversos jutjats en relació a un presumpte finançament il·legal del seu paratit van passar “fa deu anys”, i els seus intents de desmarcar-se de l’equip que en aquella època dirigia el PSPV, resulta especialment patètic.

Joan Ignasi Pla va ser secretari general i candidat a la Presidència per obra i gràcia del clan lermista i l’assentiment explícit de Ximo Puig. D’altra forma Pla mai haguera arribat a la secretaria general, ni haguera optat a ser president. Va ser un secretari general per obra i gràcia de Ximo Puig i Cia., sotmès als seus designis, i lligat amb la corda curta. No oblidem que el secretari d’Organització amb Joan Ignasi Pla era Vicent Sarrià, qui competeix amb José Manuel Orengo per encapçalar el rànquing de llepons de l’excap de gabinet de Lerma, exalcalde de Morella, exportaveu a la Diputació de Castelló, exportaveu a les Corts Valencianes, exdiputat al Congrés, i ara president de la Generalitat. Justament Sarrià, qui ara té cadira al consell de les empreses semipúbliques involucrades en la presumpta trama. 

En eixa tasca de lligar curt a Pla tampoc estava lluny l’exregidor de Gandia i ara portaveu adjunt a les Corts Alfredo Boix, qui després de la tronadora dimissió d’Ignasi Pla arran d’unes obres a la cuina de sa casa, va assumir les tasques d’Organització en una gestora que no va tindre més paper que aplanar el camí de la infructuosa candidatura de Puig a la secretaria general en 2008. Per a desgràcia dels socialistes valencians, eixe congrés el va guanyar Jorge Alarte, perquè d’haver guanyat Puig haguera desaparegut definitivament de l’escena política amb una derrota a les autonòmiques de 2011, com li va passar a Alarte. 

Ja li estarà costant a Ximo Puig erigir-se com l’essència del procedir recte i anunciar sancions exemplars per als dirigents d’aquella època en el cas de que es demostren il·lícits penals, però ell està disposat, i ho ha demostrat renunciant a acudir a la boda de la filla de Josep Cataluña este diumenge de Resurecció. Ho veig vindre, en el pitjor dels casos Puig tractarà de sobreviure a aquesta crisi, llançara als lleons als seus llepons si cal, i sense cap dubte optarà a la reelecció. 

Els fets que es relaten als informes judicials sobre el presumpte finançament il·legal del PSPV eren coneguts per molta gent. Els coneixia tot el PP, que ha esperat el moment oportú per fer-los púbics en l’inici de la cursa per les autonòmiques de 2019; i els coneixia fins i tot un diari provincial, que no ha començat a publicar-los fins que no ha tingut més remei, per darrere de les revelacions del diari El Mundo. És la dansa de les hipocresies. 

La presumpta trama de finançamenet il·legal té epicentre a Gandia. L’extinta empresa de Comunicació Crespo Gomar, noms com els d’Orengo, Boix, José Ramón Tiller, Toni Gomar, Alberto Gomar, la filla, el gendre, el local de la Federació de Futbol a Gandia….

L’alcaldessa de Gandia, Diana Morant, té ara l’última oportunitat de soltar llast, desvincular-se’n, i demostrar que té criteri, autonomia i suports suficients per a fer el seu camí polític. Ja va perdre una opotunitat quan per ordre de Puig i Orengo es va posicionar en contra de Pedro Sánchez en la seua pugna amb Susana Díaz. Potser no tindrà més oportunitats. 

Et Pot Interessar