En aquestes últimes setmanes s’està parlant i prou sobre el desastre en el sector citrícola pel que fa a l’últim eslavó d’aquesta cadena i no és un altre que a l’agricultor.
Les despeses s’han disparat considerablement però és ara, el mes de gener, quan s’inicia la compra de l’amoníac per a tot el 2022, i és en aquests productes on s’ha produït la pujada més exagerada, el preu s’ha multiplicat per 2 amb respecte fa un any.
En concret el sulfat amònic que és el producte que més s’utilitza ha passat de 25 cèntims el quilo en el 2021, als 50 cèntims hui dia. I d’aquesta manera tots els abonaments en general. Com és habitual l’escassetat de producte ha propiciat està salvatjada de preus.
Amb aquestes perspectives i unit a uns preus pels sòls a excepció dels quals tinguen mandarines amb royaltys, és impossible continuar cultivant a Europa. És com si s’hagueren posat d’acord tots per a eliminar l’agricultura europea de colp i donar entrada a altres països de fora del continent.
Amb total seguretat aquesta temporada a la comarca de la Safor es preveu un abandó molt significatiu de terres perquè no podran fer front a la pujada incessant de totes les matèries primes i amb uns preus cada vegada més ruïnosos, el minifundisme aboca a això, ja que la desunió entre els agricultors provoca la força dels comerciants i intermediaris que campen a pler.
