Tavernes trenca la Valldigna

G. CABANILLES                         

No li haguera pressuposat mai a l’alcalde de Tavernes, Jordi Juan, de Compromís, que haguera mancat de l’habilitat política suficient com per a liderar la Valldigna com a territori, com a ens institucional, i com a conjunt de poblacions amb infinitat de llaços i interessos comuns. Era la seua missió, i per contra, el que ha fet ha estat comportar-se com un antieuropeista britànic o un republicà nordamericà. Ha actuat amb poc de tacte, ha menyspreat a la resta de la Valldigna, i ha mostrat un egoisme extrem. Com ha d’haver estat la seua actitut per a que els seus propis companys de Compromís de Simat i Benifairó li hagen dit que prou, que fins ací hem arribat, que s’han acabat les bones formes i que si vol abandonar la Mancomunitat de la Valldigna ho haurà de fer de forma reglamentària, pagant, i amb acords de ple, sense més miraments. Bont vent i bona barca.

El que més estrany resulta és que un alcalde amb pretensions autonòmiques genere una situació com aquesta en el seu territori, que en res l’ajudarà en les seues intencions de fer carrera a la política autonòmica. Ha estat una mala jugada, una maniobra poc intel·ligent, ha mogut la peça equivocada. I més estrany resulta encara que Jordi Juan s’arrisque d’esta forma a perdre recolzaments a l’àmbit local, perquè, és clar, tots els habitants de Tavernes no comparteixen esta forma d’actuar al voltant de les relacions amb Simat i Benifairó. 

Hi ha una cosa en la que Jordi Juan està carregat de raó: la Mancomunitat de la Valldigna no és operativa. No ho ha estat mai, però la seua obligació era fer funcionar la institució, demostrar que era capaç de capgirar la situació, exercir el lideratge valldignenc, fer pinya, anar a una, i fer-se escoltar ací i allà en nom d’un àrea desvertebrada, sense inversions i sense serveis, tot just el contrari del que ha fet Jordi Juan. Va dir que abandonava la Mancomunitat, va emprar el terme «patxutxades» com a utilitat única de l’ens, després va dir que romania quan va vore que era l’única forma d’accedir a les ajudes europees EDUSI, i quan la subvenció europea es va denegar, definitivament va anunciar que deixava la institució comarcal. 

Hi ha pel mig episodis per explicar, com ara el bloqueig que va imposar Tavernes a la permuta d’uns terrenys de la Mancomunitat a Benifairó si els terrenys resultants no estaven a Tavernes.

La Valldigna s’ha trencat a nivell institucional, i ara només resta esperar que les relacions no es deterioren a l’àmbit de les persones. Rescate arran d’açò una conversa de la que vaig ser testimoni entre un farmacèutic de Tavernes i una clienta: la dona retreia a Simat i Benifairó que es queixaren perquè se’ls havia retirat l’atenció pediàtrica a l’estiu per a traslladar-la a la platja de Tavernes, i per tant, simaters i benifaironers s’havien de desplaçar al centre de salut de Tavernes si volien rebre atenció pediàtrica. La resposta del farmacèutic va ser que molt bé, que si venen a comprar a Mercadona, també poden vindre al peditra. Tot un titulat, es suposa, encara que potser només fora un dependent. En fi, eixe és el risc. Si els representants a les institucions acaben d’eixa forma, si estirem del fil ens trobarem el mateix. 

I no serà perquè Tavernes no s’haja beneficiat fins ara en les seues relacions amb la resta de municipis de la Valldigna. Ahí tenim el segon institut d’ESO a Tavernes, quan ben bé haguera pogut ubicar-se a Benifairó o Simat i estalviar a més d’un centenar d’adolescents viatges diaris en autobús o vehicles particulars. El segon institut s’hi va construir a Tavernes sense que Simat ni Benifairó posaren objecció. És el cas més flagrant, però no l’únic. Bé que va saber negociar Tavernes en solitari les indemnitzacions pel pas de l’alta tensió, per exemple, i de segur que acaba aconseguint d’algun lloc els 40 milions que demana en nom de la Valldigna per a una cosa que en diuen «laminar el riu Vaca» i que en realitat consisteix a esmenar una irregularitat urbanística amb diners de tots. 

Jordi Juan ha perdut l’oportunitat de ser el líder que pretén ser. I d’ací a no res es celebra el Dia de la Valldigna, caldrà estar atent a la hipòcrita desfilada de torxes. 

Et Pot Interessar