Sector Primari o Principal?, article d’opinió de Ferran Segui Sanmateu

Des d’un concepte econòmic a la ramaderia i l’agricultura se’ls considera sector primari, des d’un vessant macroeconòmic aquells Estats que tenen un sector primari destacat se’ls són anomenats «Estats Desenvolupats», donat què, el sector industrial i el sector serveis tenen un pes més marcat al PIB i que són els que indiquen el desenvolupament social i econòmic de l’Estat.

La teoria de les necessitats de Maslow, marca a la seua base com a prioritat absoluta entre altres bàsiques el que és comú a tots els mortals independentment del seu nivell econòmic: el menjar, beure aigua, etc.

Fa aproximadament un mes els llauradors i ramaders van eixir al carrer per demanar preus justos, els productors de béns observen com venen el seu producte sense cap mena de guany i inclòs per davall del preu de cost, els quals no han parat de pujar durant els darrers anys el què provoca l’abandonament de la ramaderia, la terra, etc. com és el cas per exemple de la taronja.

Als finals de la dècada dels anys 40 i la meitat la dècada dels 50, el NODO obria els seus informatius informant com el règim Franquista exportava, trencant el bloqueig polític al qual les democràcies Europees van sotmetre a l’Estat Espanyol, era fàcil veure vaixells de taronja, trens plens de fruita, etc.

El model de minifundi en el cas valencià i el bon preu de la taronja com altres productes possibilitaren la creació d’una família Mitjana valenciana i la qual cosa facilitava accedir en garanties a l’educació i a un sistema sanitari completament destrossats per la guerra civil i la postguerra. A partir de 1959 i els posteriors plans d’estabilització dels diferents governs franquistes degut en gran mesura a l’obertura per part dels Estats Europeus provoquen el començament d’un canvi exponencial en el pes dels altres dos sectors, l’industrial però sobretot el sector serveis.

Avui el pes del sector primari valencià dins de l’Estat espanyol està situat en un 8 per cent amb una superfície del 4,6 respecte de l’Estat. Amb un pes del 2’3 per cent del PIB valencià quan a principis de l’any 1980 suposava el 6’5 segons la Cambra de Comerç Valenciana.

La renda agrària valenciana en els darrers 10 anys no ha fet menys que retrocedir, hui en dia en dades del 2019 respecte a l’any 2018 la renda agrària espanyola ha baixat vora un 9 per cent i comparant la valenciana amb la renda agrària de Múrcia segons La Unió és de vora un 34 per cent inferior. A què és degut? Minifundi, augment de costos, manca de professionalització al sector amb menys joves al camp, maquinària antiga, canvi climàtic, tractats europeus, etc.

L’Estat Espanyol junt amb França sols els que posseeixen la renda agrària més importants dins de la UE, en articles anteriors em posicionava clarament en un canvi radical de la política agrària comú, no s’entén, com els principis de solidaritat i de mercat únic, de col·laboració entre Estats i la política de manteniment de la renda agrària que sí que es manté i augmenta segons les dades de la UE però que afecten greument a l’economia espanyola i sobretot a la valenciana.

La terrible crisi sanitària que estem patint ha demostrat no sols que el nostre sector primari és important sinó que és necessari per a garantir no sols una necessitat bàsica com és el menjar sinó com a capacitat econòmica i de manteniment de llocs de feina.

Activitats importants dins del sector primari com potser la pesca, que ha vist caure terroríficament la seua venda al consumidor, necessiten ajudes directes al sector, una per les rendes inferior i segon pel mateix manteniment de la flota, de vegades envellida per l’augment de costos i la pèrdua de benefici.

Si som europeus, ens creiem Europa i apostem pel benestar de la societat homogènia en conjunt la reforma del mercat únic passa per la reforma d’un mercat únic de proximitat, que vol dir això? Que garantia a mínim el preu de cost i acceptar les importacions en funció del mercat europeu, no fer això comporta pèrdua irremeiable de conreu però sobretot de renda agrària i accelera el canvi climàtic.

Com a consumidor i, en aquest cas, com a opinador ens demostra com dos dels pilars inherents a l’ésser humà entre molts altres com és el menjar, la sanitat entre altres s’han convertit com a garants del benestar, sols ens resta com a societat dependre dels nostres error i articular mecanismes Europeus garants del sector primari i com no d’un Estat de Benestar atacat directament pel neoliberalisme salvatge que hem patit i patim.

Et Pot Interessar