Aquest titular defineix el que està passant en aquests moments en el camp de la Safor. Actualment els agricultors o més aviat els que no es dediquen totalment al camp per què tenen una altra professió o estan percebent alguna pensió de l’estat, estan tirant literalment els preus pels sòls, inclòs en varietats que es recol·lecten dins de tres mesos.
El gran mal que estan fent a l’agricultura en general és de dimensions catastròfiques, com per exemple durant aquests dies una partida de “Lanelates” amb peu de citromelo que sol collir-se el mes d’abril, l’amo les va vendre a 1,80 euros l’arrova i el comerç l’endemà les va recol·lectar.
Aquestes mateixes taronges encara no estan aptes per al consum però el mateix propietari, que no es dedica exclusivament a això, va expressar que el no viu d’això i que el preu és el de menys.
D’aquesta manera és impossible que l’agricultor isca del clot que es troba en aquests moments, les grans comercialitzadores es freguen les mans perquè estan gaudint d’uns preus de compra magnífics pels seus interessos.
En aquest moment no hi ha cap sector en què la matèria primera estiga a preus irrisoris com en el camp, amb aquesta guisa el negoci triomfa per tots els costats, per aquest motiu els fons d’inversió fa alguns anys ha entrat en quasi tots els accionariats dels comerços valencians, per la seua gran rendibilitat.
Però el mal per a uns pot convertir-se en pocs anys en mal per a uns altres, ja que igual que venen taronges a granel de tots els països del món també, al temps, vindran confeccionades i encaixades amb la marca que vulgues posar.
Hui camp es regeix pel “Salve’s qui puga” i a l’any que ve a haver-hi que succeeix.
