MARC CABANILLES
Enguany vaig decidir esperar al fet que passara el Dia de la Dona treballadora, per a des de la talaia que suposa el temps, observar què és el que s’albira en l’horitzó.
I la veritat és que, enfront d’homes i dones conscients, preocupats per la situació, disposats a canviar allò canviable, combatius en definitiva, encara es donen una sèrie de circumstàncies i actuacions que ens fan pensar en un retorn arrere, que ens fan veure una societat cutre, grisa, dormida per no se sap quins cants de sirena .
Comentaré un parell d’aquests aspectes que més aviat semblen d’èpoques, tristament patides per molts i moltes, però feliçment ja passades.
A Bigastro, municipi d’Alacant governat per PP, l’ajuntament, junt amb una suposada Associació de Dones Progressistes, programa una missa per a celebrar el dia de la dona, i la lectura durant la pròpia missa, d’un manifest en el qual es diuen perles del tipus:
• “Ser dona és ser princesa als 15, bella als 25, passional als 35, inoblidable als 45, dama als 60, especial als 75 i bella tota la vida”
• “Ser dona és plorar callada els dolors de la vida”
• “I no oblides açò: la dona va eixir de la costella d’Adán”
Dues associacions respectables, amb els seus objectius i els seus programes lliurement decidits.
Dos ajuntaments democràtics, en aparença dispars, un del PP i un altre de Compromís.
Però dos tristos exemples d’un camí equivocat per a lluitar per la igualtat de drets i per a combatre la xacra del masclisme tan present encara en la societat.
Cap activitat programada per a fer visible que la dona sempre va estar a l’ombra de l’home, que pose de manifest que la dona sempre va necessitar de la protecció de l’home per a sobreviure, que critique el que les labors de la dona sempre es van considerar improductives.
Cap escrit o parlament que combata la idea paternalista que considera a les dones desvalgudes, o que intente contrarestar les idees que l’església té sobre la dona.
Cap record de la matança de dones que es va produir el 25 de març de 1911 a Nova York per reivindicar una jornada de 10 hores i mateix salari que els homes.
