L’esquirol

G. CABANILLES                                      

Carretera Simat-Barx, 5 de maig de 2018. Despús-ahir no hi eres, ahir hi vas aparèixer estampat sobre la calçada com una estora, i l’endemà ja no tornaves a ser. Potser algú ha pensat en fer-se un clauer amb la teua cua. Feia temps que no s’hi veien exemplars com tu pels boscos de la Valldigna. Has nascut, has crescut, i has mort sorprés a la carretera sota la roda d’algun vehicle que t’ha desorientat, sense temps a reaccionar, o potser enlluernat per uns focus que se t’apropaven a gran velocitat. Potser t’has ficat tot sol sota la roda fugint espantat del propi soroll d’un motor. Un ésser viu sense maldat, un complicadíssim prodigi d’órgans funcionals i emocionals content i feliç per l’arribada de la primavera, de segur que amb sentiments. Potser tenies fills que t’esperaven amb alguna cosa de menjar. Has mort amb una vida curta i no saps ni com ni perquè, sobre una línia de sòl compacte que serpenteja els boscos entre Simat i Barx.

La natura explota en primavera. Paga la pena conduir com si de sobte anara a creaur-se’ns un ésser viu que no coneix de carreteres, de senyals, ni de passos de vianants, amb especial cura a les carreters de zones rurals i forestals. Paga la pena perdre uns minuts si es pot salvar un esquirol, un teixó, un eriçó, una rabosa, o un porc senglar. Alguns governants, com el regidor de Medi Ambient de Gandia, ja s’han mostrat sensibles amb la quantitat d’animals que moren atropellats, i han pres mesures.  

Et Pot Interessar