GANDIA PER LA DIVERSITAT AFECTIVO-SEXUAL, MÉS ENLLÀ DEL TURISME LGTBI

VICENT CANET                 

 

 

D’altra banda, per fer un pla que siga alguna cosa més que una declaració de bones intencions cal conéixer la pròpia realitat de les persones LGTB a la comarca: tots els plans han començat amb un estudi i una diagnosi prèvia de les necessitats reals i específiques de cada territori. Hi ha moltes propostes concretes que desenvolupar en àmbits com ara la cultura, els mitjans, l’educació, la seguretat ciutadana, la creació d’un servei d’orientació psicològic per a joves LGTB, o la creació d’un espai d’interlocució entre l’ajuntament i el moviment, etc.

Però parlem del turisme que ací les entitats LGTB també tenen coses a dir. Quin paper ha de tindre el turisme LGTB en la garantia dels drets de les persones LGTB i en definitiva que puguem desenvolupar la nostra vida, inclosa la vessant afectivo-sexual, sense discriminacions ni carències? El turisme pot generar espais de relació, de socialització i de visibilitat que actualment no existeixen. Però per a ser atractius al turisme LGTB cal que prèviament es puga garantir una vida plena a les persones LGTB locals. En primer lloc es pot promoure la creació de negocis destinats a persones LGTB (especialment locals d’oci però no exclusivament) a partir d’ajuts directes o exempcions d’impostos. Es pot incloure, en un pla de promoció del turisme LGTB, l’organització de festes temàtiques LGTB en espais d’oci ja consolidats a la ciutat, i es pot animar a “desembarcar” a Gandia a l’empresariat de València o Benidorm que ja treballen en empreses destinades a públic LGTB. Com es pot promoure que vinguen turistes LGTB sinó hi ha una oferta lúdica que puguen disfrutar els autòctons?

Insistisc en què la promoció del turisme LGTB no és un punt de partida sinó d’arriba en les polítiques LGTB. Definir quin model de turisme volem per Gandia defineix, alhora, quin model de ciutat tindrem incloure la diversitat com factor és important. Tot i això cal tenir en compte que el turisme, de qualsevol tipus, no és només una activitat econòmica sinó que és un sector que, massificat, pot degradar la qualitat de vida de la ciutadania. Gandia s’ha de plantejar des de les institucions municipals quin model de turisme -i de ciutat- vol però s’ha de fer amb participació de la ciutadania com ja fan ajuntaments pel canvi com el de Barcelona. L’aposta pel turisme no pot ser un debat només d’hostalers i, en el cas que aborda aquest article, dels empresaris del sector d’oci destinat a persones LGTB. Són dos actors que, evidentment, hi han de ser i tenen un paper fonamental, però han de prioritzar-se els beneficis i les implicacions socials . Per això defense la participació dels moviments socials -especialment el dels veïns- en la definició d’aquest model i també demane la participació de les entitats LGTB pel que fa al turisme destinat al seu col•lectiu. El govern de les persones ha de ser això.

Et Pot Interessar