G. CABANILLES
Entre molts altres motius, l’expresident del Govern Felipe González ha desaconsellat al PSOE pactar amb Podemos perquè la formació del cercle és “liquidacionista”, és a dir, disconforme amb l’actual forma que té d’organitzar-se la societat espanyola, i a més vol fer desaparèixer al PSOE. González hauria d’explicar, abans que res, si el paper que està jugant en este procés per conformar govern el juga a motu proprio, de forma altruista, per una inevitable vocació de servei públic, o per encàrrec d’agú. I si és per encàrrec, de qui prové l’encàrrec? Dels immobilistes del seu partit? De les multinacionals? De la Casa Reial?
No s’entén que un expresident darrerament acostumat a navegar en iot ben acompanyat i ben proveït, abandone de cop la seua vida plaentera per llançar-se de forma desesperada a intentar impedir un pacte del seu partit amb Podemos, com si fóra una missió universal o divina. Ningú diria que les seus primeres reunions amb el PSOE eren clandestines i a l’estranger. Llavors, qui estava considerat un perill per a Espanya era el PSOE, i per sort es van equivocar.
No estic del tot convençut que els votants socialistes i les bases del PSOE pensen com l’expresident. L’únic expresident del PP, José María Aznar, està capficat en la mateixa causa i amb la mateixa intensitat, però en el seu cas és natural.
No entén que els temps estan canviant. Eixe és el vertader perill, i més venint de Felipe González.
