L’actual consellera de Sanitat de la Generalitat Valenciana, Carmen Montón, serà la nova ministra de Sanitat del Govern socialista de Pedro Sánchez, segons ha pogut saber Europa Press.
El nom de Carmen Montón sonava entre els possibles candidats a ocupar la cartera de Sanitat en l’Executiu central i, de fet, aquest mateix matí era preguntada per aquesta possibilitat pels periodistes en un acte a València. “Gràcies per la pregunta però açò no ho puc contestar hui”, assenyalava.
Carmen Montón Giménez, nascuda a Burjassot, és consellera de Sanitat Universal i Salut Pública des de juny de 2015 en el govern valencià que lidera el socialista Ximo Puig. És llicenciada en Medicina per la Universitat de València i Màster en Estudis Interdisciplinaris de Gènere per la Universitat Juan Carlos I.
Va ser diputada de l’octava, novena i desena legislatures en el Congrés i afiliada a les Joventuts Socialistes des de 1992, on va militar fins el 2007. En les seues pròpies paraules, la lluita per la igualtat ha marcat la seua vida política.
Llicenciada en medicina per la Universitat de València i màster en Estudis Interdisciplinaris de Gènere per la Universidad Juan Carlos I, va ingressar en les files socialistes l’any 1992 i, fins ara, ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat com, per exemple, el portaveu socialista de la Comissió d’Igualtat en el Congrés dels Diputats (2012-2015), la secretaria d’Igualtat de la Comissió Executiva Federal del PSOE (2014-2016) i la secretaria general adjunta del Grup Parlamentari Socialista (2013-2014).
Així mateix, ha sigut vocal de la Comissió Executiva Federal del Partit Socialista. (2012-2014), coordinadora federal de l’Organització Sectorial de Participació Ciutadana del PSOE (2005-2012) i militant del JSE (1992-2007), regidora de Cultura en l’Ajuntament del seu poble natal, Burjassot (1999-2004) i secretària de Moviments Socials i ONG PSPV-PSOE (2000-2004).
De les iniciatives parlamentàries en les quals ha treballat i de les quals ella mateixa ha reconegut sentir-se “més orgullosa” han sigut la llei que va permetre el matrimoni entre persones del mateix sexe i la d’identitat de gènere. A més, va ser ponent de la Llei de Salut Sexual i Reproductiva i de la Interrupció Voluntària de l’Embaràs.
Dins del Partit Socialista ha format part del Comité Federal i ha sigut coordinadora federal de la Sectorial de Participació Ciutadana PSOE. En el 36º Congrés va ser triada vocal de la Comissió Executiva Federal i responsable de les polítiques d’igualtat en la Secretaria d’Igualtat.
Membre de l’Intergrup Parlamentari Espanyol sobre Població, Desenvolupament i Salut Reproductiva, que va coordinar durant el període 2008-2012, forma part també del Fòrum Parlamentari Europeu de Població, Desenvolupament i Salut Reproductiva, des del 2004, i del Programa de Lideratge Polític de l’Institut Aspen. A més, en el 2013, va participar en la Comissió Parlamentària de la CSW de Nacions Unides, com a representant d’aquest fòrum.
Efectes al Consell
El nomenament obligarà el Consell a escometre la primera remodelació del primer graó de l’Executiu valencià a un any que se celebren les eleccions autonòmiques.
Des que els consellers prometeren els seus càrrecs el 30 de juny de 2015, la composició del ple del Consell s’ha mantingut intacta i el propi president, Ximo Puig, ha presumit en nombroses ocasions d’estar al capdavant del Consell més longeu de la història autonòmica.
Els canvis s’han limitat al segon graó, a secretaris autonòmics i directors generals. Els més sonats han sigut els casos de la ex-secretària autonòmica de Salut Pública i del Sistema Sanitari Públic, Dolores Salas, qui va dimitir del seu càrrec davant la “pressió” a la qual va assegurar haver-se vist sotmesa per la polèmica generada amb el contracte de la seua filla en la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio).
També, es va destituir del seu càrrec l’ex-directora general d’Internacionalització, Mónica Cucarella, pel seu càrrec d’apoderada en una gasolinera d’Alzira denunciada per desobediència per no haver-hi descontaminat les seues instal·lacions.
Així mateix, va ser polèmic el canvi de departament de María José Mira que va passar a la Secretaria Autonòmica d’Economia a la de Model Econòmic, dependent de la Conselleria d’Hisenda. Mira havia mantingut desavinences amb el conseller d’Economia, Rafa Climent, encara que des del Govern valencià van atribuir el canvi a la seua aposta per reforçar l’àrea d’ocupació.
El cas més recent va ser el cessament de l’ex-secretari autonòmic de Medi ambient i Canvi Climàtic, Julià Álvaro, qui va mantindre algunes discrepàncies públiques amb la consellera d’Agricultura, Medi ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián, pel cessament de Vicent García com a director de l’empresa pública Vaersa.
A més, la reversió de la Ribera cap a una gestió pública també va obligar a fer certs canvis en l’estructura de la Conselleria de Sanitat que dirigia Montón. Així, la que fóra directora general d’Alta Inspecció Sanitària de la Generalitat, Isabel González, va passar a ser la gerent del centre sanitari, entre altres canvis.
