Declaració institucional del ple de Gandia sobre el model de finançament

Declaració institucional aprovada pel ple de Gandia

amb el suport de PSPV, Més Gandia i Ciutadans

L’actual sistema de finançament autonòmic és del 2009. Eixe model va suposar un avanç respecte del sistema anterior (el del 2002), perquè totes les comunitats autònomes van rebre més recursos. La Comunitat Valenciana va ser la segona que més va millorar, però el desfasament acumulat era tan gran que la millora va ser insuficient.

Hui, pràcticament totes les comunitats estan curtes de recursos, especialment la nostra, que en els últims anys s’ha situat com la que menys recursos per habitant ha rebut

Davant de l’escassetat de diners, la Generalitat concentra la despesa en sanitat, educació i polítiques socials, encara que no arriba a aconseguir la mitjana de les autonomies de règim comú. La resta de competències (política industrial, polítiques actives d’ocupació, infraestructures d’àmbit autonòmic, etc.) patixen la falta de recursos

La Comunitat Valenciana no gasta més que la mitjana. De fet, la despesa per càpita en sanitat i educació ha sigut inferior a la mitjana durant els últims anys, i ha estat molt per davall de la mitjana en altres apartats.

A més, el balafiament i la ineficiència dels governs del Partit Popular en la Generalitat van provocar que eixa despesa, inferior a la mitjana, es traduïra en uns nivells d’inversions i serveis públics pitjors que els que s’haurien pogut aconseguir si la despesa s’haguera gestionat bé.

És a dir, la mala gestió dels governs del PP va ser responsable, fonamentalment, de què els valencians i les valencianes tinguérem pitjors nivells de prestacions públiques que els que hauríem pogut gaudir si els mateixos diners que es van gastar s’hagueren administrat millor i s’hagueren destinat a atendre les verdaderes necessitats del poble valencià.

Per tant, la principal raó del dèficit pressupostari i el deute públic de la Generalitat no és l’excés de despesa, sinó la falta d’ingressos del Sistema de Finançament Autonòmic.

Durant els últims anys, i en compte de reformar el Sistema de Finançament Autonòmic perquè els governs autonòmics reberen més diners per a sufragar les seues competències, el govern d’Espanya ha desplegat un programa de préstecs (a través del Fons de Liquiditat Autonòmica –FLA– i figures semblants) que, a diferència de les transferències del sistema de finançament no és una participació reglada de les autonomies en el conjunt dels ingressos públics, sinó una cessió de diners d’una Administració a altres que comporta obligació de reembossament i pagament d’interessos.

D’altra banda, la falta de diners no és excusa per a eludir la reforma del Sistema de Finançament Autonòmic: El govern d’Espanya ha tingut recursos per al que ha volgut (rescatar bancs i autopistes de peatge, rebaixar impostos a rendes altes i grans empreses, eximir del pagament d’impostos als que havien defraudat durant anys –mitjançant una amnistia fiscal inconstitucional–).

Per tot això, El Govern d’Espanya ha d’assumir les seues responsabilitats, iniciant immediatament la reforma del sistema de finançament autonòmic i buscant mecanismes de compensació per a ajudar a les autonomies que, com la nostra, han rebut menys recursos en el passat i acumulen més deutes.

La qualitat del nostre sistema educatiu i de la nostra assistència sanitària, la cobertura del nostre sistema d’atenció a la dependència i dels nostres serveis socials, les nostres polítiques actives d’ocupació, la nostra política industrial, el desenvolupament de les infraestructures autonòmiques, el suport al nostre sector agrari, la promoció de la nostra cultura…, depenen que tinguem tants recursos com tenen altres Administracions autonòmiques per a impulsar eixes polítiques.

En esta línia d’actuació el passat 7 de setembre del 2017, el president de la Generalitat, Ximo Puig, va plantejar al president del Govern un decàleg de propostes per a dur a terme una reforma del sistema de finançament que garantisca la suficiència financera de les comunitats autònomes i els permeta exercir la seua missió fonamental, que és el manteniment i desenvolupament de l’Estat del benestar. 

El decàleg advoca per un gran acord polític en què s’incloguen tots els partits amb representació parlamentària i tots els territoris per a aconseguir que hi haja singularitat entre territoris i igualtat entre ciutadans, que és el gran objectiu.

El nou acord d’Estat sobre finançament ha de contemplar quatre pilars fonamentals. En primer lloc, basar-se en la suficiència de recursos perquè les comunitats autònomes desenvolupen de manera adequada les seues funcions, ja que, són les que assumeixen la despesa en educació, sanitat i serveis socials i les que, en gran part, han patit més esta crisi fiscal.

En segon lloc, l’assignació de recursos a les comunitats autònomes ha de fer-se des de l’equitat interterritorial, atenent a criteris de necessitat transparents, basat en la població i les seues característiques.

El tercer element de l’acord passa per reforçar l’autonomia fiscal de les comunitats autònomes, de manera que els seus compromisos de despesa vagen acompanyats per la responsabilitat de demandar recursos als seus contribuents sense que es produïsca dumping fiscal.

Finalment, un Quart pilar ha de contemplar com recuperar l’equilibri pressupostari i la normalitat financera, posant fi als mecanismes extraordinaris de finançament, com és el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), que està sent un instrument que només aporta major endeutament sense donar solució definitiva. 

Així mateix hi ha una part de l’infrafinançament, vinculada al deute, que ha de ser assumida pel conjunt de l’Estat. De no mutualitzar-se eixe endeutament, es prolongarà cap al futur la discriminació patida en el passat.

Acordar un nou model de finançament abans que concloga 2017 és absolutament necessari per a garantir la viabilitat de les institucions d’autogovern valencià i per a accedir a un nivell de serveis públics equiparable al de la resta dels espanyols.

Reclamem que El Govern d’Espanya assumisca la seua responsabilitat que impulse la reforma del sistema de finançament autonòmic, que és responsabilitat seua perquè el Govern té la majoria de vots en el Consell de Política Fiscal i Financera. Sembla que hi ha interés a allargar els mecanismes de finançament tipus el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) perquè permeten que El Govern condicione a les comunitats autònomes i que El Govern d’Espanya discrecionalment sobre quants diners presta a cada comunitat i en quines condicions ho fa.

La Comunitat Valenciana ingressa 1.300 milions d’euros menys a l’any respecte a la mitjana del conjunt d’Espanya. Si el model continua en 2018, eixe dèficit creixerà a 1.600 milions, és a dir, cada minut que passe la Comunitat perdrà 3.000 euros.

L’exigència d’un finançament just no és un tema de partits polítics sinó un problema que afecta el conjunt de la societat valenciana, es tracta d’una reivindicació històrica, en la que no volem ser més que ningú però tampoc menys.

Per si no fóra poca la marginació que pateix la Comunitat Valenciana a causa de l’infrafinançament, a ella s’uneix l’històric dèficit en inversions que ha patit la nostra Comunitat. Des de l’any 2012, els valencians i valencianes hem rebut 2.300 milions d’euros menys respecte a la mitjana en els Pressupostos Generals de l’Estat. Les inversions en territori valencià s’han enfonsat. Les inversions consignades en els PGE per al 2017 són les més baixes en molts anys, molt inferiors a les dels últims anys de govern socialista, i fins i tot a les que es preveien en altres pressupostos del Partit Popular.

I esta falta d’inversions repercuteix en la productivitat, la generació d’ocupació i les possibilitats de creixement econòmic i desenvolupament social de la nostra Comunitat i de Gandia

Amb un adequat finançament i una justa assignació d’inversions territorialitzades, en el nostre municipi es podrien construir els col·legis i els centres de salut que encara estan pendents, i millorar les connexions amb les comarques de l’interior.

Et Pot Interessar