COMPROMÍS S’OBLIDA DELS TEMPS DOLENTS

G. CABANILLES        

Compromís, Bloc, UPV i totes les marques que ha tingut el nacionalisme polític valencià se n’ha oblidat dels temps dolents, aquells en els que amb prou feines superava l’1% dels vots elecció rere elecció per a desesperació de la parròquia, amb un Pere Mayor que portava de fidel escuder a un Enric Morera gairebé adolescent, dedicat a fer mailing manual estampant segells amb la llengua a l’antiga i vella seu del carrer Almirall. Recorde fa poc més d’una dècada haver acompanyat gentilment a Enric Morera a la cua d’una comitiva en la inauguració d’una fira agrícola a Nules, quan només era secretari general del Bloc sense cap càrrec institucional, per no deixar-lo sol en una estampa insòlita de ridícul polític.

Llavors, EUPV era generosa amb la UPV, i fins fa poc ha estat generosa amb el Bloc i Iniciativa del Poble Valencià, i amb Compromís. Cal recordar les eleccions autonòmiques de 1987 quan en coalició amb EUPV Pere Mayor i el castellonenc d’Albocàsser Aureli Ferrando es van convertir en els primers diputats d’UPV gràcies a un acte de generositat d’Albert Taberner. Mayor i Ferrando van tardar un minut en constituir el Grup Mixt a les Corts.

Ah! Ara, però, qui havia de ser generós és Compromís, i no ho ha estat. S’ha imposat l’arrogància i la prepotència pròpies d’una vicepresidenta del Consell que no en té prou amb ser la vicepresidenta, i que no veurà objecció en fagocitar al Bloc o dissoldre’l com un terròs de sucre mentre siga un obstacle per a ella. A punt ha estat en la discussió interna al Bloc per tal de decidir si es pacta o no amb Podem, i fruit d’eixa discussió, ara es veuen massa cares llargues al Bloc. El somriure del logo està un tant forçat.

Com a conseqüència, l’assemblea d’Unitat Popular de València, en la qual s’integra EUPV, acaba de decidir que no concorrerà en una plataforma conjunta amb Compromís i Podem a les pròximes eleccions generals, i ho ha fet parlant d’intransigència i sectarisme dels interlocutors, és a dir, Compromís i Podem.

La nova gauche divine apoltronada i puntal del lermisme al Palau mereixeria ara una cura d’humilitat i quedar-se per davall dels resultats d’EUPV, que al cap i a la fi ha estat al llarg de la seua trajectòria l’opció política més honesta, íntegra, constant, coherent i generosa en tota la història recent del parlamentarisme valencià. 

 

Et Pot Interessar