– L’obra es posarà en escena el dia 25 de març al Teatre Serrano
– Barco Pirata presenta “Els segrestadors del llac Chiemsee” d’Alberto Iglesias, amb la direcció de Mario Gas, i amb Juan Calot, Manuel Galiana, Alberto Iglesias, Gloria Muñoz, Vicky Peña i Heli Pedregar
Corria l’any 2010. En Espanya vivíem una recessió econòmica que havia començat en 2008. Pareixia que tot s’enfonsava i que la justícia, lluny d’emparar als necessitats, es posicionava, una vegada més al costat dels poders econòmics. Era quasi obligat per a un dramaturg acostar-se al tema. Però com? Teatre social? Teatre polític? Caminava jo en aquests pensaments quan de sobte apareix una notícia en el periòdic: “Presó per a quatre jubilats alemanys per segrestar el seu assessor fiscal”. Guarde la notícia perquè intuïsc que ací pot estar l’arrel d’un text. La distància geogràfica (podem mirar lluny per a veure el que tenim al costat sense que ens pertorbe massa -una mica a la manera dels clàssics-) i l’estructura dels fets m’espenten a escriure. La notícia em serveix com a ancoratge i punt de partida. Comence a donar-li forma a algunes idees:
Tot l’estalviat va ser invertit i tot l’invertit es va perdre en l’abocador del mercat. Han trepitjat els seus somnis. Un robatori emparat en la crisi del mercat. Denuncien. La justícia els gira l’esquena. El seu assessor fiscal es desentén. Però ells no estan disposats a quedar-se de braços plegats. Planegen un segrest. Volen recuperar el que és seu. No són més que uns aficionats. Però saben que la tortura és un poderós argument. I que la violència ha vingut funcionant al llarg de la història. Tenen temps i un pla per a recuperar el perdut. Tenen sopa calenta i un zulo preparat…
Els personatges comencen a viure en les pàgines i perceben que darrere d’ells hi ha més del que pensava, un món ric en matisos que creix i alimenta les escenes i els diàlegs: somnis trencats, pas del temps, memòria danyada, amor, secrets, deliri, humor, amistat, fins i tot uns polsims d’esperpent. Sucosos materials per a construir aquesta història pensant en l’escena. “Els segrestadors del llac Chiemsee” aspira a ser un divertiment amb un cert pòsit amarg, una comèdia negra, perquè no puc deixar de pensar que, com tan bé ho expressava Ionesco, “El còmics és tràgic i la tragèdia de l’home risible”. Alberto Iglesias
Una producció de Barco Pirata Producciones en coproducció amb Teatros del Canal i Producciones*Rokamboleskas.
