El ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, ha revelat aquest dijous que el desplegament per impedir el referendum de l’1-O a Catalunya va generar un cost aproximat de 87 milions d’euros pel desplaçament d’un contingent de 4.500 policies i guàrdies civils i, en tres dies, de fins a 6.000 efectius de reforç.
Segons ha desvelat Zoido en la Comissió d’Interior en el Senat, la presència d’aquests efectius desplaçats a Catalunya en el marc de l’Operació Copèrnic, desplegada entre setembre i desembre, ha suposat un cost aproximat de 87 milions d’euros entre despeses d’allotjament, manutenció, desplaçaments, dietes i productivitats.
“A Catalunya s’han desplaçat nombrosos efectius de Guàrdia Civil i Policia Nacional comissionats en aquesta comunitat autònoma. La xifra no és exacta”, ha assegurat Zoido, “perquè no tots han estat sempre i al mateix temps, però el dispositiu més estable estava format per unes 4.500 persones”.
Segons Interior, durant tres dies, el 30 de setembre, 1 d’octubre i 2 d’octubre, el desplegament va ser 6.000 efectius.
A més, ha justificat el dispositiu sense precedents per la necessitat de donar compliment als mandats judicials, que incloïa els Mossos d’Esquadra, l’actuació dels quals ha sigut qüestionada pel ministre i que es va mantenir fins i tot després del referèndum de l’1-O, quan es van desencadenar “episodis d’assetjament” contra policies i els seus familiars.
En el seu discurs ha reconegut les incomoditats per la “polèmica” contractació dels vaixells en la recerca d'”allotjaments segurs o de fàcil protecció, de ràpida ocupació, però perllongada en el temps, encara que sense poder concretar quant i sense poder fer una contractació molt anticipada”.
El titular de l’Interior ha assenyalat que els entre 4.500 i 6.000 policies i guàrdies civils comissionats –a Catalunya hi ha una plantilla fixa de 6.000 agents més, als quals se’ls va suspendre les vacances i dies lliures– van realitzar una “vigilància permanent” sobre les dependències pròpies de la Guàrdia Civil i Policia Nacional, la Delegació del Govern central o les Subdelegacions del Govern central, així com “les seus dels partits polítics amenaçats”.
Un altre dels objectius amb especial vigilància van ser el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), la Ciutat de la Justícia, les Delegacions d’Hisenda, el Banc d’Espanya i “determinades infraestructures crítiques”.
“També han dut a terme serveis de protecció i seguretat amb caràcter esporàdic a persones i instal·lacions sensibles”, ha desvelat Zoido.
Junqueras insisteix a prendre possessió
D’altra banda, la defensa de l’exvicepresident de la Generalitat de Catalunya Oriol Junqueras ha presentat un escrit de súplica davant la Sala penal del Tribunal Suprem contra la decisió per la qual divendres passat el jutge de la causa contra el procés sobiranista, Pablo Llarena, va denegar el permís perquè aquest poguera assistir a la sessió constitutiva del Parlament.
Junqueras insisteix que ha de ser traslladat a un presó propera al seu domicili per poder assistir a la sessió d’investidura que se celebrarà previsiblement en uns dies.
En el seu escrit, l’advocat Andreu Van den Eynde argumenta que la decisió de Llarena produeix “distorsió de la institució parlamentària”, mentre que el trasllat del diputat electe d’ERC a una presó a Catalunya i els permisos per assistir a les sessions de la Cambra catalana implicarien garantir els seus drets processals i personals “com són els inherents a estar a menor distància de la seua esposa i sobretot dels seus fills”.
Per això, suplica als magistrats que autoritze el trasllat del seu client al Centre Penitenciari Brians 1 (proper al seu domicili) o a un altre dependent de l’Administració Penitenciària de Catalunya la proximitat de la qual permeta a Junqueras desenvolupar la seua activitat de participació política així com estar a prop de la seua esposa i fills menors d’edat.
Sol·licita també que s’autoritzen els permisos d’eixida o excarceracions per a la seua assistència al ple d’investidura que es produirà transcorregut un màxim de deu dies des de la constitució del Parlament aquest dimecres “o bé es determine la conveniència d’atorgar aquests permisos perquè el dret de participació política puga efectuar-se en futurs plens”.
