El viatge de Ximo Puig al Canadà acaba en ridícul polític

G. CABANILLES          

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha tingut l’oportunitat d’acabar el viatge institucional que ha realitzat al Canadà acompanyat d’empresaris i periodistes (els afectes només), amb alguna conclusió que es limitara a la intenció de millorar les relacions comercials dels valencians amb el país nord-americà, o un balanç i una valoració dels objectius aconseguits. Però no, Puig finalitza la missió político-comercial amb un gran ridícul polític que evidencia de nou la manca de fons del personatge.
Puig ha declarat al final del periple que “Canadà constitueix un bon exemple per a Espanya, perquè té una realitat amb diferents sensibilitats nacionals i lingüístiques, i amb el diàleg ha sabut reconduir la crisi independentista de Quebec”. Amb el diàleg i alguna cosa més, perquè el que no ha dit Ximo Puig (anem a suposar que per una distracció) és que al Canadà s’han celebrat dos referendums d’independència del Quèbec, un en 1980 i l’altre en 1995, i en eixa segona ocasió la diferència entre un i altre bàndol va ser mínima (50,58% en contra de la independència, 49,42% a favor).
Estarem d’acord amb Puig, doncs, en què Canadà “constitueix un bon exemple per a Espanya” en esta matèria, i si seguirem el consell de l’exalcalde de Morella, caldria deduir que la millor solució per a la crisi entre Castella i Catalunya (o entre Castella i tot allò que no és Castella) haguera estat la convocatòria legal d’un referendum a la canadenca. Algun periodista malintencionat podria forçar el titular de que Puig demana un referendum legal i pactat per a Catalunya, però coneixent el manual d’estil del president més val deixar-ho en una clavada de pota que tira per terra la discreció amb la que haguera pogut tornar del Canadà.

La pròxima missió comercial la pot fer Ximo Puig a Escòcia, i després de reunir-se amb els fabricants de whisky delectar-nos amb una de les seues reflexions sobre la situació lingüística del gaèlic i les sensibilitat nacionals als Highlands, però no sense documentar-se abans de la forma amb la que anglesos i escocesos han resolt les seues diferències al llarg de la història. 

Et Pot Interessar