G. CABANILLES
El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha tingut l’oportunitat d’acabar el viatge institucional que ha realitzat al Canadà acompanyat d’empresaris i periodistes (els afectes només), amb alguna conclusió que es limitara a la intenció de millorar les relacions comercials dels valencians amb el país nord-americà, o un balanç i una valoració dels objectius aconseguits. Però no, Puig finalitza la missió político-comercial amb un gran ridícul polític que evidencia de nou la manca de fons del personatge.
Puig ha declarat al final del periple que “Canadà constitueix un bon exemple per a Espanya, perquè té una realitat amb diferents sensibilitats nacionals i lingüístiques, i amb el diàleg ha sabut reconduir la crisi independentista de Quebec”. Amb el diàleg i alguna cosa més, perquè el que no ha dit Ximo Puig (anem a suposar que per una distracció) és que al Canadà s’han celebrat dos referendums d’independència del Quèbec, un en 1980 i l’altre en 1995, i en eixa segona ocasió la diferència entre un i altre bàndol va ser mínima (50,58% en contra de la independència, 49,42% a favor).
Estarem d’acord amb Puig, doncs, en què Canadà “constitueix un bon exemple per a Espanya” en esta matèria, i si seguirem el consell de l’exalcalde de Morella, caldria deduir que la millor solució per a la crisi entre Castella i Catalunya (o entre Castella i tot allò que no és Castella) haguera estat la convocatòria legal d’un referendum a la canadenca. Algun periodista malintencionat podria forçar el titular de que Puig demana un referendum legal i pactat per a Catalunya, però coneixent el manual d’estil del president més val deixar-ho en una clavada de pota que tira per terra la discreció amb la que haguera pogut tornar del Canadà.
La pròxima missió comercial la pot fer Ximo Puig a Escòcia, i després de reunir-se amb els fabricants de whisky delectar-nos amb una de les seues reflexions sobre la situació lingüística del gaèlic i les sensibilitat nacionals als Highlands, però no sense documentar-se abans de la forma amb la que anglesos i escocesos han resolt les seues diferències al llarg de la història.
