Si la citricultura fóra una multinacional americana…

G. CABANILLES          

Quan Ford va anunciar retallades de personal a totes les factories d’Europa, el president de la Generalitat, Ximo Puig va moure Roma i Santiago per intentar que Almussafes en quedara al marge. Seria bo quantificar les ajudes públiques que la multinacional nord-americana del motor ha rebut de la Generalitat des que va decidir instalar-se a la vora de l’Albufera. Ningú ha eixit a protestar per la crisi de demanda automobilística, ni les places s’han omplit amb concentracions, però la maquinària institucional es va posar de seguida en marxa.

Este dimarts milers de persones han eixit al carrer arreu de les comarques citricultores valencianes per protestar per la crisi d’un sector que perd rendibilitat any rere any per decisions que es prenen a Brusel·les. Algunes de les prostestes, com ara la de Nules, a la Plana Baixa, han estat ben nombroses, però a la Generalitat no se li ha escoltat més que admetre la gravetat de la crisi i solidaritzar-se amb els llauradors. 

Els afectats es mereixerien, si més no, que Puig dedicara el mateix temps i diners que els que va dedicar en fer un viatge a Londres per a entrevistar-se amb l’ambaixador espanyol i mostrar-se preocupat pel Brexit. Ja poden arribar turistes britànics als hotels de Benidorm, que mai es deixaran tants diners com els que ha aportat el conreu de la taronja a les llars valencianes. 

Puig hauria de posar a treballar d’una vegada al seu delegat per a les relacions amb la UE, Joan Calabuig, i reivindicar la revisió dels acords amb els països extracomunitaris productors de taronges com a mínim amb la mateixa insistència que reivindicava un canvi de model de finançament mentre el president del Govern era del PP. 

Però Puig, a més de que és de secà, es creu estadista, i està més preocupat per demostrar que el Consell de Ministres es pot reunir a Alacant sense provocar reaccions al·lèrgiques que per solventar la greu crisi de la citricultura.

Puig sap de sobra, però tant li fa (i si no té a Vicent Soler per a preguntar-li), que qui està ofegant al llaurador són les grans cadenes de distribució, que tenen nom i cognoms de multinacional, com la Ford. Lidl, Carrefour, etc. Són estes companyies les que estan comprant cítrics fóra de la UE i els magatzems locals no són més que això, magatzems, actuen com a simples contenidors de les compres de les multinacionals. O algú creu que la taronja de Sud-àfrica la porta la cooperativa d’Alcàsser?

Però no toquem a Lidl i Carrefour. Valga’m Déu la que li ha caugut al director general de Comerç per posar-li un twitt al grup inversor britànic Intu. 

Puig té feina. Primer prendre’s de debó l’assumpte de la taronja, oblidar-se de les grans teories de política territorial, agafar la pancarta i demanar rebutjar l’acord signat pel Parlament Europeu per a la importació de cítrics de Sud-àfrica, demanar  reciprocitat de la normativa europea fitosanitària i laboral de les produccions agrícoles d’altres països, i altres mesures per a impedir que milers de tones de collita es queden a l’arbre. Si no hi ha ingressos no hi ha impostos, i si no hi ha impostos la Ford no podrà rebre la seua estrena anual. 

També podria exigir al Govern Espanyol, ara que s’ha esvaït la demanda del model de finançament, l’aplicació de la clàusula de salvaguarda per a la citricultura, reclamar el suport del Govern a les parts afectades per la crisi del sector citrícola valencià, i sol·licitar l’aplicació de mesures compensatòries pertinents als productes afectats, especialment la retirada de cítrics en fresc. No ho farà. 

 

 

Et Pot Interessar