Ser Competitius, article d’opinió de Ferran Segui

Els 40 anys de democràcia amb els diferents governs de la UCD, PP i PSOE ha comportat una visió radial en la concepció d’Estat que té la seua màxima visibilitat en la inversió pública en infraestructures.

Els efectes d’aquesta inversió territorialitzada des d’una concepte radial de l’Estat Espanyol, que prima més la capitalitat que el vessant econòmic, no ha fet més que penalitzar els territoris més dinàmics cap a l’àrea d’influència de Madrid dins del mercat intern espanyol.

És estrany des d’un concepte de mercat únic de l’Estat Espanyol que dos de les comunitats en més vocació exportadora amb un pes industrial important com són el País Valencià i Catalunya no estiguen unides fins ara mateix en infraestructures bàsiques que faciliten l’exportació dels productes cap a Europa així com facilitar la inversió estrangera dins dels seus territoris per la qualitat de les seues comunicacions com evidentment el caràcter històricament emprenedor del seu empresariat el qual ha sigut penalitzat en costos de transport per la nul·la, fins ara, comunicació tant al mercat europeu com l’incipient mercat que s’obri al Magreb i la cada vegada major presència empresarial valenciana i de la resta de l’Estat a Portugal.

En dades del pes dels diferents sectors econòmics s’observa que la indústria al País Valencià està situada en un 17,4 del PIB i del 22,4 del comerç en un mercat de consum que està canviant radicalment per l’aparició de les noves tecnologies i la superació d’un àmbit territorial cada vegada menys localista que necessita bones vies de comunicació per ser més competitiu en un mercat global.

Segons dades del Govern de la Comunitat de Madrid el pes industrial dins del PIB de la comunitat no arriba a l’11 per cent, sent el sector de serveis el qui acapara el gros del PIB regional en un 84,5 % sent la destinació preferida per a la inversió estrangera dins de l’Estat Espanyol.

En dades de pes industrial, la suma de Catalunya i el País Valencià concentren un pes de més del 30 per cent del sector industrial Espanyol que sumant a Andalusia puja vora al 45 per cent sense comptar amb elmenor  pes de la Comunitat de Múrcia.

Partint dels tres corredors finançats per la UE i en una visió econòmica de mercat únic Espanyol és més que necessari superar l’Espanya radial, la qual no ha complit l’efecte multiplicador de creixement i de cohesió sinó més aviat de penalització dels sectors productius de l’Estat la qual cosa redunda en un fals equilibri territorial i una més que minvant política d’igualtat donat que ha deixat d’invertir en els territoris més productius el que comporta menys solidaritat cap a altres territoris.

La unió dels tres corredors, Cantàbric, Central i Mediterrani mitjançant finançament Europeu i una política d’inversió que prime l’econòmic més que el centralisme és un factor de cohesió social, de mercat únic i d’igualtat d’oportunitats.

Superar l’Espanya radial comporta una vertebració territorial de l’Estat, un mercat únic competitiu, genera més recursos per destinar-los a la Solidaritat, no penalitza territoris i facilita la inversió estrangera però sobretot supera la visió d’un Estat més pensat en el segle XIX que no del XXI, pendent d’abordar la més que necessària reforma del sistema de finançament de les CCAA que no ha deixat d’empobrir el País Valencià en els darrers 40 anys de democràcia i 40 de dictadura.

Falta una visió homogènia de l’Estat que supere un model d’inversió en infraestructures arcaic i que penalitza el creixement per favorir la centralitat.

Et Pot Interessar