Sense Núremberg, sense Alfonsín, sense esperança, amb Cassandra

JOAN LLUÍS SOLER      

Membre de Els Verds-Gandia

En 1945, els suposats Aliats es van oblidar d’Espanya -i de Portugal-. Ací, no hi va haver Judicis de Núremberg que condemnaren crims contra la pau, de guerra o contra la humanitat. No hi va haver forques. Ni tan sols va haver-hi una presó de Spandau on Franco passara la resta de la seua vida acompanyat d’uns altres -com Carrero Blanco-. Hi va haver terror, més terror, en l’Estat del terror.

Landscape

En 1945+30, després de la mort del «Caudillo», no hi va haver una Comissió Nacional sobre la Desaparició de Persones. No hi va haver un Raúl Alfonsín. No hi va haver un Videla condemnat a cadena perpètua.
En 1945+70, el Govern d’Espanya denega l’extradició d’una vintena d’acusats perquè hi va haver una querella contra crims del Franquisme a Buenos Aires, perquè hi va haver una jutgessa, María Servini, que la va admetre, perquè hi va haver un exhort a l’Audiència Nacional per a interrogar a exministres franquistes o expolicies torturadors.
Així les coses, quan la justícia ha de venir de fora, a qui li estranya que l’Audiència Nacional jutge acudits, amb gràcia o desgraciats, sobre criminals? I… com hem arribat fins a ací o per què ho hem consentit? L’Estat del terror no jau en la Vall dels Caiguts? Gaudeix de bona salut?

Et Pot Interessar