El fet que el Ministeri de Foment haja sotmés a informació pública un estudi previ sobre la rendibilitat de l’extensió de la líniea de ferrocarril de Gandia a Dènia, que en el fons és un recull d’arguments en contra de la infraestructura, té desavantatges, però també avantatges. L’estudi ve a dir que Foment no considera rendible una invesió milmilionària per a una xifra de potencials usuaris que el ministeri calcula a la baixa. Pot semblar un menyspreu, i dóna arguments als qui defensen inversions en línies ferroviàries de rodalies per davant de les de l’AVE.
El desinterès de Foment per aquesta infraestructura té, no obstant, les seues potencialitats, en el sentit de preservar la Safor i la Marina d’una saturació d’infraestructures i revertir el seu futur cap al turisme en un espai que pot acabar sent més amable, això sí, sense que queden pendents injustícies cròniques com la de les travessies urbanes de la N-340 al sud de la Safor, però ahí està l’AP-7 per a resoldre eixe dèficit sense necessitat de fer noves carreteres.
És un fet, de ja fa moltes dècades, que els grans eixos de comunicació s’han consolidat al llarg de les comarques de l’interior, tant pel que fa al ferrocarril com a l’autovia A-7. Al litoral, tradicionalment saturat, ens haurem de conformar amb que algun dia el Govern de torn deixe morir d’una vegada la concessió de l’AP-7, que ja havia d’haver mort al principi dels anys 2000 si José María Aznar no li haguera fet cap favor als concessionaris a canvi d’unes rebaixes al peatge que al cap de pocs mesos ja no eren tals.
