Repectar les idees?

MARC CABANILLES       

President de l’Associació Valenciana  d’Ateus i Lliurepensadors

Només un 36% dels estats del món ( 71 dels 194 existents) castiguen les ofenses a la religió, segons la Comissió de Llibertat Religiosa Internacional (USCIRF, en les seves sigles en anglès), i Espanya, reserva espiritual d’occident, és un d’ells. Formem part, doncs, d’un selecte grup de països liderats per Iran, Pakistan, Iemen, Somàlia i Qatar, que posen límits a la llibertat d’expressió quan s’utilitza per criticar la religió, contra les recomanacions de la majoria dels organismes internacionals que defensen els drets humans.

En el codi penal espanyol, segueixen existint diversos articles que tipifiquen com a delicte, l’ofensa als sentiments religiosos, i baix eixa genèrica denominació, es contempla l’insult religiós, l’escarn, la profanació, i d’amagat també, la blasfèmia, que ja havia desaparegut com a delicte en 1988.

Se segueix confonent el concepte de «pecat» amb el de «delicte», cosa que sembla més pròpia d’altres èpoques quan se sancionaven comportaments que es consideraven que anaven contra la religió, com desobeir el mandat diví de santificar les festes treballant els diumenges, o el fet de posar música comercial en setmana santa.

I aquest delicte està en el codi penal des de 1995 gràcies, una vegada més, als socialistes que van impulsar la seva redacció. En què estarien pensant quan van aprovar aquest codi penal, amb constància, a més, de grans celebracions ? A l’efecte de repressió, de què serveix denunciar el Concordato, si no es modifica el Codi Penal?

Ni tan sols l’esquerra, sembla tenir clar que el respecte i la protecció, es deu a les persones no a les seves idees. Els titulars de drets (en aquest cas protecció i respecte) són els creients. Demanar respecte a les idees, és com demanar respecte als colors: No hauríem de barrejar-los perquè això és una falta de respecte a cada color individual. La ciència i la filosofia hagueren mort fa temps si hagueren respectat les idees, si no les hagueren criticat, esmicolat, ridiculitzat.

L’obstinació de polítics, jutges i creients, a protegir i respectar les idees en comptes de les persones, implica que aquestes idees no poden ser criticades, ni rebutjades, no les post contradir, no es poden catalogar de falses o de superxeries.

Igual que els defensors d’unes idees tenen dret a expressar-les i defensar-les, els qui pensen que aquestes idees són falses, perjudicials o simples ximpleries, tenen el mateix dret a criticar-les, rebutjar-les, contradir-les o ridiculitzar-les.

I clar, quan passen els segles, i algunes idees no es poden discutir, ni analitzar, ni criticar, ni posar en evidència, el resultat és el que estem veient, la repressió i el dogmatisme avancen, mentre la llibertat i el lliurepensament retrocedeixen.

Clarament, la persistència d’aquests delictes en el Codi Penal suposa un pretext per limitar el dret de la ciutadania a expressar amb total llibertat les seves opinions. Si un grup de gent (en aquest cas els creients) necessiten unes lleis que els protegeixen de la crítica, s’hauria de fer el mateix amb els seguidors d’un equip de futbol que se senten ofesos pels seguidors de l’equip rival, o els militants d’un partit polític.

La religió, que no deixa de ser una ideologia més, ha de ser objecte de crítica com altres creences polítiques, econòmiques, socials, i per tant, no ha de rebre cap tracte de favor en la llei. A ningú en el seu sa judici, per protegir la ciència, se li ocorreria introduir en el codi penal un delicte contra els sentiments científics.

En un estat aconfessional, les actuacions públiques (polítics, jutges, funcionaris) no han de regir-se per creences irracionals d’una part de la societat, sinó per criteris basats en la raó i que siguen comuns a tota la ciutadania.

 

 

Et Pot Interessar