El president del Govern, Mariano Rajoy, demanarà al Senat, emparant-se en l’article 155 de la Constitució, cessar al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, al seu vicepresident, Oriol Junqueras, i a la resta de l’Executiu català. També reclamarà per a si la capacitat de dissoldre el Parlament autonòmic i ha anunciat la seua intenció de convocar eleccions en un termini màxim de 6 mesos, encara que espera que siga en menys temps.
Així ho ha anunciat este dissabte en el Palau de la Moncloa, després de la reunió extraordinària del Consell de Ministres per a aprovar les mesures, pactades amb el PSOE i Ciutadans, que l’Executiu enviarà al Senat, on es tramitaran en la Comissió de Comunitats Autònomes o en la que es cree a aquest efecte, per a ser votades en el ple que es convará per al divendres 27 d’octubre.
Mariano Rajoy ha explicat les mesures més importants que s’aplicaran a l’empara de l’article 155. Entre elles, proposarà al Senat assumir ell la facultat de dissoldre el Parlament català i la capacitat per a convocar les eleccions autonòmiques en un termini màxim de 6 mesos. No obstant açò, Rajoy ha expressat la seua voluntat de fer-ho “tan aviat com es recupere la normalitat institucional”.
“Celebrar eleccions és l’objectiu, ho vol la majoria, el sentit comú i es tracta d’obrir nova etapa en la qual la llei es respecte, els drets de la gent es preserven i la convivència i el benestar de les persones”, ha argument el cap de l’Executiu.
També demanarà, amb la finalitat de “protegir l’interès general de la nació” que s’autoritze al Govern a cessar al president de la Generalitat, el vicepresident i tots els consellers que integren el Consell de Govern. Les funcions seran assumides per l’òrgan que cree o designe el Govern de la nació i, en principi, seran assumides pels ministeris.
En aquest punt, Mariano Rajoy ha volgut deixar clar que l’Administració de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb l’article 71 de l’Estatut, continuarà funcionant com l’administració ordinària per exercir les funcions que se li atribueixen en el mateix. No obstant açò, ho farà sota les directrius dels òrgans o autoritats que el Govern designe, que en principi seran els ministeris.
En ser preguntat si hi haurà una intervenció dels mitjans públics de comunicació, Rajoy ha explicat que les funcions que tenia la Generalitat sobre aquests passaran a tenir-la els nous gestors.
Quant al Parlament català, el Govern també demanarà al Senat restringir les seues funcions, de tal forma que el president del Parlament no puga proposar un candidat a la presidència de la Generalitat, ni es puga celebrar un debat i votació d’investidura en la Cambra legislativa regional.
Aquesta tampoc podrà exercir el control dels òrgans que governen provisionalment Catalunya -que correspondrà a l’organisme que designe el Senat-, ni podran adoptar iniciatives contràries a la Constitució i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. A més, sobre les resolucions que s’adopten, el Govern tindrà 30 dies per a exercir el seu dret de veto.
Després d’anunciar les principals mesures que es duran a terme, el president del Govern ha volgut deixar clar que aquesta intervenció “no suspèn l’autonomia, ni l’autogovern”, sinó que se cessa als quis “han posat eixe autogovern fora de la llei”.
A més, ha volgut enviar un missatge de “tranquil·litat” a tots els espanyols i sobretot, als catalans. Ha admès que és un “moment difícil” però s’ha mostrat convençut que es va a superar estant “tots junts”, com s’han superat altres moments difícils en la història d’Espanya.
Les empreses
Rajoy, qui ha demanat que no se’n vagen més empreses, ni dipòsits perquè “açò s’arreglarà i sense més dany per a ningú”, ha assenyalat que l’aplicació de l’article 155 de la Constitució només es pot paralitzar si el Senat no ho aprova, responent així a la pregunta de si una convocatòria electoral per part de Carles Puigdemont pot paralitzar aquesta actuació.
No obstant açò, no ha respost què farà el Govern si els càrrecs de la Generalitat no abandonen el seu lloc quan siguen cessats i, sobre si tem que hi haja noves protestes en el carrer, ha dit que el seu únic temor és no complir amb la seua obligació. “Jo tinc algunes obligacions, les tinc clares, he sigut molt prudent i el que m’he trobat enfront no ho havia vist en els molts anys en la vida política. Jo no vaig triar al meu interlocutor, ho van triar uns altres i hauran d’explicar per què ho van fer”, ha reblat.
Abans d’anunciar les mesures, Mariano Rajoy ha sintetitzat la situació en cinc punts: el com s’ha arribat fins a ací, el diàleg, l’article 155, els objectius que persegueix el Govern amb la seua aplicació i les mesures.
Així, s’ha mostrat convençut que s’ha arribat a aquesta situació per un “procés unilateral” del Govern català, que ha sigut “contrari a la llei” i ha “cercat l’enfrontament”. De fet i després de recordar les fites més greus en què al seu parer han incorregut els independentistes -amb les lleis de ruptura aprovades els dies 6 i 7 de setembre i el ple del 10 d’octubre- ha assenyalat que les institucions catalanes “no van respondre (al seu requeriment) perquè no van voler”.
I després de veure com s’han desenvolupat els esdeveniments, la seua “convicció” és que “alguns volien que s’arribara a aquesta situació, que s’aplicara el 155”. En aquest sentit, ha tornat a reiterar que “no es poden fer pitjor les coses” fins i tot per a “els propis interessos dels qui les van fer”.
En relació amb el diàleg -que ha qualificat de paraula “bella” que en aquesta ocasió s’ha convertit en “màgica”-, ha recriminat a la Generalitat que no ho plantejara, sinó que volguera una “imposició” d’alguna cosa que el Govern “no podia fer”, com era transferir la competència a la Generalitat perquè realitzara un referèndum d’independència.
Rajoy també ha assegurat que el Govern “ha tingut” que aplicar l’article 155 a pesar que ni era el seu desig, ni la seua intenció. “No ho va ser mai”, ha exclamat. Després de precisar que aquesta eina legal només s’aplica “en circumstàncies excepcionals”, ha justificat la seua utilització perquè “cap govern pot acceptar que s’ignore la llei” i es canvie per a aquesta per a “imposar el criteri als altres”.
Els objectius que es persegueixen amb l’aplicació d’aquest article constitucional que també figura en altres constitucions europees, segons ha dit, són quatre: tornar a la legalitat; recuperar la normalitat i la convivència; continuar amb la recuperació econòmica que avui està en evident perill per les decisions “capritxoses i unilaterals” que s’han adoptat i celebrar eleccions.
Ha relatat la fugida d’empreses, la caiguda de les reserves turístiques i el fet que s’han desincentivat les inversions per a deixar clar que els “efectes beneficiosos” que tindria la independència en l’economia és una de les “grans històries” en les quals “s’ha faltat a la veritat”.
En aquest sentit, ha advertit que la secessió implicaria l’eixida de Catalunya de la UE, la imposició d’aranzels i el control de fronteres, les entitats financeres deixarien d’estar sota el paraigües de la UE i hi hauria una contracció del crèdit, que ja s’està produint. En resum, la independència empobriria Catalunya entre el 25 i el 30 per cent del PIB, assegura.
