• El Francesc de Borja acull una jornada sobre malaltia inflamatòria intestinal organitzada per l’associació de pacients de la Comunitat
• Els doctors Lidia Martí i Jesús Seguí han abordat les tècniques de diagnòstic, tractaments i indicadors d’intervenció quirúrgica
L’hospital Francesc de Borja tracta al voltant de 250 persones amb malaltia inflamatòria intestinal, que engloba dues patologies: la malaltia de Crohn i la colitis ulcerosa, que afecten essencialment l’intestí i són cròniques. Es calcula que a Espanya afecta a 150.000 persones.
Sobre aquestes malalties, el centre ha acollit una jornada organitzada per l’associació de Crohn i colitis ulcerosa de la Comunitat Valenciana (ACCU-València).
En la sessió han participat com a ponents els doctors Lidia Martí, cap de secció d’Aparell Digestiu de l’hospital de Gandia; Jesús Seguí, cap de servei de Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu del Francesc de Borja, i Eduardo Escartí, digestòlogo especialista en malaltia inflamatòria intestinal.
El president de ACCU València, José Ramón García, ha moderat la taula redona, que ha comptat també amb la participació del públic assistent, la majoria dels quals, pacients que han pogut aclarir dubtes sobre les patologies.
Tant els especialistes com els propis pacients han assegurat que amb un bon control de la malaltia es pot emportar una vida “pràcticament normal” i que influeix considerablement la manera en què s’afronta.
La doctora Lidia Martí ha obert la sessió exposant les noves tècniques de diagnòstic, cada vegada menys invasives, i destacant la calprotectina com a biomarcador. També ha parlat del “paper essencial” de les endoscòpies i de la càpsula endoscòpica (que ja s’utilitza a l’hospital de Gandia) i de la radiologia per a complementar el diagnòstic i monitorar l’evolució de la malaltia.
Quant a les tècniques futures, ha assenyalat el nas electrònic, creada per investigadors de l’Institut d’Investigació Sanitària La Fe i de la Universitat Politècnica de València, que detecta biomarcadors en fase gasosa i el valor predictiu de la qual pot aconseguir el 90%.
Quant als tractaments, la doctora Martí ha realitzat un repàs històric i ha destacat que en pocs anys s’ha evolucionat molt respecte als biològics. “El punt d’inflexió va tindre lloc en 2005 amb el infliximab”, ha subratllat.
A continuació, el doctor Eduardo Escartí ha centrat la seua ponència en la *microbiota intestinal destacant alguns dels seus beneficis (protegeix enfront de la colonització de patògens, produeix vitamines, extrau energia dels aliments, i regula els nivells de glucosa) i com influeixen la dieta, l’estrés i l’exercici físic en ella.
Per a finalitzar, el doctor Jesús Seguí ha parlat sobre els indicadors d’intervenció quirúrgica i l’elecció de cirurgia en casos de malaltia de *Crohn i colitis ulcerosa. “No es considera la cirurgia com a fracàs; és important en el maneig de la malaltia”, ha destacat.
De fet, un 80% d’aquests pacients pot requerir almenys un procediment quirúrgic al llarg de la seua vida, amb un risc alt de recurrència post quirúrgica. La tècnica quirúrgica més comuna en colitis ulcerosa és la proctocolectomía.
El doctor Tomás Fuster, subdirector mèdic de l’hospital de Gandia, i Joaquín García dels Sants de Janssen, han sigut els encarregats de l’obertura de la jornada, que ha comptat amb més de 70 assistents.
