LA UNIÓ denuncia que Sud-àfrica acumula 5 intercepcions de cítrics amb plagues nocives al juliol

– Cal impulsar la revisió de l’acord i analitzar en profunditat la seua repercussió comercial, així com les conseqüències fitosanitàries que existeixen sobre el sector citrícola europeu

– LA UNIÓ denuncia que Sud-àfrica acumula 5 intercepcions de cítrics amb plagues nocives al juliol a l’espera de la imminent revisió del seu acord comercial amb la UE

Les exportacions de cítrics de Sud-àfrica a la Unió Europea continuen donant mostres d’escasses garanties sanitàries, perquè el mes de juliol es van interceptar a les fronteres comunitàries un total de cinc enviaments amb organismes nocius i perillosos, segons les dades de LA UNIÓ de Llauradors procedents de fonts europees.

Mentre que al juliol del passat any únicament es va detectar una intercepció de Phyllosticta citricarpa (CBS, Taca marró), enguany ja es comptabilitzen cinc (principalment, CBS i Thaumatotibia leucotreta), la qual cosa les situa al nivell de l’any 2019 quan es van produir també cinc rebutjos amb plagues i malalties.

Des que en 2016 la Unió Europea subscriguera l’Acord d’Associació Econòmica amb els Estats de la Comunitat per al Desenvolupament de l’Àfrica Meridional-SADC (Sud-àfrica, Botswana, Lesotho, Namíbia, Swazilàndia i Moçambic), s’han produït nombroses deteccions de plagues citrícoles i malalties en frontera i fins i tot un tancament voluntari de les exportacions sud-africanes.

Sud-àfrica per tant no compleix, no ofereix garanties i la situació és encara més preocupant de cara a la imminent revisió de l’acord que correspon realitzar enguany. En aquest sentit LA UNIÓ advoca per una revisió en profunditat “perquè sent comercial, té evidents conseqüències fitosanitàries per a la sanitat vegetal de la citricultura europea”.

El secretari general de LA UNIÓ, Carles Peris, indica sobre aquest tema que “instem la Comissió Europea i a la resta d’institucions de la UE i, en el nostre cas, al Govern d’Espanya, al fet que impulsen la revisió del mateix i s’analitze en profunditat la seua repercussió comercial, així com les conseqüències fitosanitàries que existeixen sobre el sector citrícola europeu”.

L’Acord contempla en el seu Annex I la reducció progressiva dels drets de duana per a les taronges dolces, circumstància que es va iniciar precisament amb l’entrada en vigor de l’Acord i que s’eliminen definitivament l’any 2025. La incidència sobre el sector citrícola valencià, espanyol i europeu de l’aplicació d’aquest punt concret de l’Acord ha portat conseqüències molt negatives, tant des del punt de vista econòmic -objectiu de l’Acord- com a fitosanitari i que ha sigut exposat àmpliament i de forma justificada en set informes tècnics realitzats per LA UNIÓ va presentar en el seu moment a Brussel·les a les autoritats comunitàries.

L’última auditoria a l’exportació de cítrics de la República de Sud-àfrica a la Unió Europea es va realitzar el juny de 2016 (Auditoria número 2016-8810), és a dir que ja han transcorregut cinc anys. Durant aquest període, Sud-àfrica ha sigut un dels països amb majors rebutjos d’enviaments de cítrics per plagues a la UE, per la qual cosa l’entrada d’un organisme nociu desconegut seria letal per a la citricultura europea.

LA UNIÓ insisteix que la producció agrícola a la UE està subjecta a controls fitosanitaris estrictes i comparats amb altres països existeixen nivells molt avançats de control de residus i mesures ambientals. Per això, reclama que les importacions de països tercers complisquen amb els mateixos estàndards rigorosos, sostenibles i de garantia sanitària que ho fan els cítrics europeus. En el marc del Pacte Verd Europeu i de l’estratègia De la granja a la taula, que advoca per un sistema alimentari de la UE més saludable i sostenible, no té cap sentit mantindre en aquests moments les mateixes condicions en els acords que quan es van signar.

Et Pot Interessar