La Sindicatura sosté una reforma urgent del finançament i de la compensació del deute històric

– El conseller Soler destaca l’advertiment de l’auditor que la «discriminació» financera de la Comunitat, que motiva la partida de 1.325 milions, compromet l’accés dels valencians als serveis

– Els acords sanitaris amb la concessionària de la Ribera i l’IVO compten amb l’aval de l’Advocacia de la Generalitat i van suposar un estalvi o van evitar reclamacions per 13 milions d’euros

– El fiscalitzador ressalta que el Consell ha atés les seues recomanacions sobre les ajudes a menjadors escolars, la cessió als ajuntaments dels centres educatius i la «millora» de la funció interventora

El conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, ha conegut hui l’informe anual de la Sindicatura de Comptes referit a l’exercici de 2018 que el Síndic Major de Comptes, Vicent Cucarella, ha entregat a les Corts Valencianes. Entre les conclusions que s’extrauen de l’informe, ressalta, segons el conseller, el suport de la Sindicatura de Comptes a la reivindicació del Consell de la necessitat d’una reforma urgent del sistema de finançament autonòmic.

En aquest sentit, el conseller destaca el fet que la Sindicatura advertisca que la «discriminació» financera de la Comunitat Valenciana, que és la que motiva la inclusió de la partida de 1.325 milions en els pressupostos autonòmics, compromet l’accés dels valencians als serveis bàsics com la sanitat, l’educació o la dependència en condicions d’igualtat amb la resta d’autonomies.

Així mateix, la Sindicatura alerta que l’endeutament acumulat, derivat en bona part d’aquest infrafinançament, «condicionarà negativament el desenvolupament futur dels serveis públics valencians, llevat que es prenguen mesures de rescabalament de l’infrafinançament autonòmic patit durant els últims anys».

D’altra banda, la Sindicatura de Comptes assenyala que si els fons que actualment rep la Comunitat Valenciana a través dels mecanismes especials de finançament, com el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), arribaren a través del sistema de finançament autonòmic, no incrementarien l’endeutament de la Comunitat Valenciana.

L’informe subratlla que aquests mecanismes especials incrementen el deute, per la qual cosa dificulten la consecució dels objectius tant de dèficit com d’endeutament, incidint en el normal funcionament de l’Administració de la Generalitat. Encara així, el *Síndic destaca en el seu informe de fiscalització el «canvi de tendència» en el endeutament de la Generalitat en percentatge de PIB, que s’ha reduït en 2018 per segon any consecutiu.

«Falta d’equitat»

Cucarella alerta en el seu informe de les «conseqüències negatives» que l’actual sistema de finançament autonòmic, caducat des de 2014, té sobre la Comunitat Valenciana en forma de «falta d’equitat horitzontal i vertical».

La Sindicatura especifica que els ingressos del sistema de finançament dels exercicis 2014 a 2018 no han sigut suficients per a cobrir les obligacions reconegudes dels respectius pressupostos, ni per a cobrir la despesa pressupostària de naturalesa no financera (excloent el servei del deute).

A més assegura que tenint en compte que la resta d’ingressos no financers obtinguts per la Generalitat tan sols representa un 5,9% del total, l’Administració està abocada a cobrir el dèficit pressupostari mitjançant el recurs a l’endeutament.

En concret, l’informe reconeix que en l’exercici 2018 hi ha hagut una disminució de l’1,6% dels ingressos procedents del sistema de finançament sobre el total d’ingressos respecte a l’exercici 2017, i que a més aquests ingressos cobreixen el 59% de les obligacions de despesa, taxa que ha descendit en un 5,6% respecte de 2017.

Aquestes dades reflecteixen la necessitat de disposar d’ingressos addicionals per a aconseguir la despesa mitjana per habitant de la resta de les Comunitats Autònomes, tal com a més ha quedat contrastat en els diferents informes econòmics, emesos tant per institucions públiques com privades, així com per la pròpia Comissió d’Experts per a la revisió del Model de Finançament Autonòmic, creada pel Consell de Ministres de 10 de febrer de 2017.

Tots aquests informes assenyalen que el dèficit que pateix la Comunitat Valenciana és produït per un model de finançament que la discrimina en els ingressos que li atribueix per a gestionar els serveis que té transferits.

El conseller d’Hisenda ha manifestat que la Generalitat «està compromesa a assegurar que els nivells de prestació de serveis en la Comunitat Valenciana no siguen diferents, de manera rellevant, de la resta de comunitats, ja que serveis públics com l’educació, la sanitat o la dependència, no sols estan reconeguts i protegits per la Constitució, sinó que representen obligacions irrenunciables per a qualsevol govern que vulga considerar-se social i democràtic».

«El sistema és injust perquè manté diferències de fins a 800 euros per càpita entre la comunitat millor finançada, que és Cantàbria, amb la pitjor finançada, que és la Comunitat Valenciana, per a gestionar els mateixos serveis», ha assenyalat Soler, qui ha afegit que «amb un finançament similar a la càntabra, la Generalitat comptaria amb 4.000 milions més a l’any i, en conseqüència, fins que es puga reformar el sistema, els valencians estem moral i políticament legitimats a aspirar al fet que la nostra despesa siga, com a mínim, similar al de la mitjana de les comunitats autònomes».

Els acords de Sanitat, «vàlids» per a l’Advocacia

D’altra banda, sobre els acords transaccionals aconseguits per la Conselleria de *Sanitat amb l’anterior concessionària de l’atenció sanitària a la comarca de la Ribera (Ribera Salud II UTE) i amb l’Institut Valencià d’Oncologia (IVO), l’Advocacia de la Generalitat va emetre un informe en el qual s’avala aquesta fórmula en considerar que la fórmula és «vàlida com a mitjà de terminació dels procediments als quals es refereix».

Aquests acords transaccionals han suposat un estalvi o han evitat reclamacions per un import conjunt de 13,4 milions d’euros a favor de la Hisenda de la Generalitat. En el cas dels acords subscrits amb l’IVO la suma aconsegueix un total de 2.730.639,17 a favor de l’Administració valenciana. Respecte a l’acord amb Ribera Salud II UTE, l’empresa desisteix de la seua pretensió de reclamar 10.768.265,38 euros a la Generalitat.

En tot cas, l’Administració valenciana analitzarà i, si escau, solucionarà aspectes del procediment que puguen ser millorables atenent els suggeriments de la Sindicatura.

1.256 milions més per a millorar la Sanitat

D’altra banda, l’informe de la Sindicatura acredita, mitjançant una estimació pròpia de la despesa real, l’increment de recursos destinats a la millora de la sanitat dels valencians i valencianes per un import de 1.256 milions en entre 2015 i 2018. «Des de l’any 2015 s’ha realitzat un considerable esforç en els successius pressupostos aprovats per la Generalitat per a incrementar el pressupost d’aquesta conselleria a fi de millorar les prestacions dels valencians i valencianes», ha recalcat Soler.

D’altra banda, per a avaluar i millorar amb eficàcia i eficiència les despeses de la Conselleria de Sanitat, que és la que genera la partida més inflada dels pressupostos de la Generalitat, el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, ha encarregat a l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) la realització l’any vinent d’una ‘Spending review‘. Soler ha manifestat sobre aquest tema que «durem a terme, de la mà de la AIReF, un procés de revisió de la despesa en Sanitat per a millorar la seua eficiència, com ja s’ha posat en marxa en altres comunitats autònomes, també sota la tutela de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal».

Ajudes del programa de promoció sociocultural

Sobre les observacions tècniques realitzades per la Sindicatura al programa sociocultural de la Generalitat, es tracta d’unes subvencions totalment transparents, incloses en els Pressupostos de la Generalitat de cada exercici i que compten amb les seues normes reguladores publicades en el DOGV.

Aquestes subvencions es van tramitar en la seua integritat amb l’aval dels serveis tècnics i econòmics de la Generalitat, així com dels corresponents informes de l’Advocacia i de la fiscalització de la Intervenció Delegada.

És a dir, són subvencions ben concedides d’acord amb el procediment establit i fiscalitzades.

En el seu informe, la Sindicatura fa unes observacions merament tècniques que van ser àmpliament aclarides mitjançant les al·legacions presentades, formulades per un òrgan tècnic, en concret, la Subdirecció General de Coordinació i Organització.

Com a exemple, entre les observacions, s’indica que amb caràcter general no s’aporta pel beneficiari la declaració de no deduïbilitat de l’IVA, quan, com es va explicar, afecten entitats sense ànim de lucre a les quals en tot cas en el futur se’ls demanarà una declaració responsable.

Sobre la falta de segell en un document de justificació, s’aclareix que la major part de les factures són electròniques, per la qual cosa el segellament no es considera operatiu.

Respecte a la justificació de despeses amb posterioritat a la finalització del termini per a fer-lo, es va acreditar davant la Sindicatura que per un retard en la publicació de l’ordre de concessió de l’ajuda, va quedar un període de temps molt escàs, per causa no imputable al beneficiari. Concretament, de només 5 dies. Per això es va optar per flexibilitzar aquest termini; no obstant això, la Sindicatura no ha considerat modificar el seu informe.

Una altra observació al·ludeix al fet que un percentatge d’una ajuda es va destinar a despeses protocol·làries o de restauració. La Generalitat va aportar un certificat de l’entitat beneficiària acreditant que les factures es corresponen amb l’objecte subvencionat i, en tot cas, atén l’observació perquè en 2019 aquest tipus de despeses no superen el 15% de l’import subvencionat.

Absència de responsabilitat comptable

L’informe de la Sindicatura certifica, segons el conseller Soler, que no hi ha cap cas en què s’haja incorregut en responsabilitat comptable per part de la Generalitat. Soler ha indicat que pot haver-hi procediments millorables i la conselleria està obstinada en un esforç permanent per reforçar-los, però queda clar que no hi ha hagut cap mal ús dels recursos públics, a diferència del passat, quan els informes de la Sindicatura relataven o anticipaven els casos de corrupció que encara estan jutjant-se en els tribunals.

Recomanacions ja ateses

L’informe de la Sindicatura també al·ludeix a les recomanacions ja ateses com les referides a les ajudes a menjadors escolars, sobre la qual cosa la Conselleria d’Educació ha adoptat mesures per a millorar les febleses de control intern; la comptabilització dels elements d’immobilitzat facturats per Ciegsa en exercicis anteriors; així com la recepció dels centres docents d’educació infantil, primària i especial entregats per Ciegsa i la seua posterior cessió als ajuntaments.

Quant als informes de la Intervenció General de la Generalitat (IGG) de les modificacions pressupostàries, s’observa una millora en la funció interventora que, a diferència de l’exercici anterior en què s’efectuava mitjançant un segell, en 2018 es realitza mitjançant l’emissió d’un informe per part de la Direcció General de la Intervenció.

Et Pot Interessar