La poeta Mississipi presenta el 16 de novembre a la Casa de la Cultura de Gandia la seua obra “Que te den Mr. Wonderfool”, una contundent crítica social sobre els estereotips dels joves. L’acte està previst a les 20 hores.
Molts s’ha dit sobre les generacions espanyoles més joves: són passius, egoistes, superficials, solament pensen a fer-se selfies, són profundament materialistes, no es comprometen amb res… però què tenen ells que dir sobre açò? La poeta Mississippi (València, 1991) és una de les moltes veus que des de diferents àmbits s’estan alçat contra els tòpics i que, de forma directa i amb molta ironia, explica de primera mà quina és la versió dels fets d’una generació a la qual no li ho han posat gens fàcil.
Els poemes de Mississippi, reunits en el recentment publicat poemari Que et donen, Mr. Wonderful (La Moderna, 2018), són un catàleg del que preocupa a molts joves: la precarietat laboral i l’absència d’un futur estable com el que van tenir els seus pares, la pressió social, l’obsessió per la productivitat que no permet ni un segon de descans o la falsa positividad que des de tasses, llibretes i eslògans couchers ens volen convèncer que la felicitat és la nostra -i solament la nostra- responsabilitat: si no triomfem o no som feliços és perquè no ens hem esforçat prou.
La crítica social de Mississippi abasta molts temes, però hi ha dos que vertebren la seua obra: el masclisme i el consumisme. Dos grans problemes que travessen la cultura, la política, les relacions socials i, en última instància, el propi cos, sobretot el femení. Mississippi s’apropia de discursos d’autoajuda, eslogans publicitaris, i altres referents populars per a deixar en evidència el discurs masclista i consumista que els sustenta. Des de la ironia, l’autocrítica i la provocació trau el cap al que hi ha darrere de referents aparentment inofensius, com poden ser els anuncis bonrotllers, les lletres de cançons o les princeses de Disney.
L’èxit li va arribar per sorpresa quan el vídeo d’un dels seus poemes –interpretat en un concurs de poesia escènica- es va fer viral en xarxes, aconseguint més de 8 milions de visites a tot el món (el que sumen entre la pàgina de Spanish Revolution i Al Jazeera Español). Com estem veient cada dia, aquesta generació té els seus propis canals, la seua forma de fer les coses al marge de la indústria. I és ací, en eixe nou lloc de legitimació popular, on naixen moltes de les veus amb les quals se senten representats: aquells que parlen, canten o escriuen sobre les coses que realment els preocupen. Sense cap dubte, Mississippi és una d’eixes veus. Noves veus que han pres la paraula cansats que parlen per ells.
