LA DESFETA D’EUPV

DIARI SERPIS       

L’exclusió del futur Parlament valencià d’EUPV, la força amb més tradició de l’esquerra valenciana, és un drama que no es pot atribuir en solitari a la irrupció de Podem. Esta formació ha erosionat a EUPV, en menor mesura al PSPV, mentre que Compromís ha eixit indemne. EUPV ha comés diversos errors: en primer lloc anunciar de fa temps que no anava a consentir ni per activa ni per passiva que el PP seguira governant. Error. Això és donar un vot incondicional a candidats com ara el socialista Ximo Puig, a qui els qui el coneixen no el volen. Per ahí EUPV ha perdut molts vots. El seu candidat, Ignacio Blanco, havia d’haver dit abans que res que ell vol ser president, i després ja se’n parlarà. Molts antics votants d’EUPV tenien la sensació de que votar esta coalició era votar a Ximo Puig, i se n’han fet arrere. Qui ha mort EUPV no ha estat Podem, ha estat Ximo Puig. 

Mónica Oltra, de Compromís, per contra, ha dit d’un inici que volia ser presidenta, i ha explotat al màxim el màrketing, altre aspecte on EUPV ha fallat. Sembla que per a EUPV ser d’esquerres està contraposat amb el màrketing, com si les tècniques de mercadotècnia foren un tabú per a l’esquerra més puritana. 

Amb tot açò, el candidat d’EUPV a la Presidència de la Generalitat Valenciana, Ignacio Blanco, no ha tingut mé sremei que admetre que el resultat és “molt dolent” però, com que qui no es consola és perquè no vol, ha destacat que els vots que han rebut “formen part d’esta majoria social del País Valencià” per al “canvi”.

Entre els membres d’EUPV, s’han vist cares tristes i serioses, llàgrimes, abraçades i s’han repetit paraules com “injust” i “decepció”. Una injustícia i una decepció que és el resultat d’una campanya mal plantejada, i amb missatges erronis sobre futurs pactes.

EUPV reivindica “el treball fet”, i està en el seu dret, però el treball fet s’ha de vendre, i EUPV no l’ha venut.