IONKIS DE LIKES EN EL SECTOR DE LA COMUNICACIÓ

VICENT CANET      

Amb tot l’èxit té un preu que van saber plasmar amb ironia i humor l’equip de Moderna. Moltes hores de treball, horaris tan flexibles que sols treballar per les nits, negociació permanent amb el client, inicis econòmics més bé precaris, escassa vida social i dependència total i absoluta del wifi. L’emprenedoria en l’àmbit de la comunicació té el punt a favor que t’agrada el que fas però en contra el gran sacrifici personal que suposa. Raquel Córcoles explicava com sempre es feia el propòsit que a l’any vinent fora el de la definitiva estabilització la seua situació laboral tant des del punt de vista econòmic com de dedicació, i que sempre ho havia de posposar. Va assenyalar que no tenia ingressos per contractar a ningú que l’ajudara. I va remarcar la molta dedicació que tenia amb l’exemple del temps que havia d’ocupar només en el fet de penjar i fer difusió d’un treball seu: dues hores només per adaptar la vinyeta a tots els formats de les xarxes socials.

El dia anterior, el dijous, Javier Padilla amb la intervenció d’Emprendre en la llarga cua, i María Ramírez i Eduardo Suárez amb la presentació de l’Español, un nou digital en castellà que es llançarà en setembre, van analitzar els nous perfils professionals i les dificultats de l’emprenedoria. En l’actualitat el sector demana un perfil multidisciplinar amb moltes més competències, que genere valor, i que dispose d’una marca personal a les xarxes socials que serveixen, entre altres, d’aparador dels professionals de la comunicació. Els comunicadors ara han de pensar en el contingut i també en els ingressos. I, deien, han de ser capaços d’oferir a les marques fórmules creatives de fer publicitat a partir d’històries i experiències de marca diferents a la típica publicitat. El que estem vivint, en definitiva, és una reconversió brutal dels mitjans de comunicació, i del sector en general, que és un del que més atur i precarietat té. Amb tot, opine que, si bé estem al dia de les últimes tendències, poques vegades els professionals de la comunicació ens hem assegut a debatre sobre com volem que siga. L’emprenedoria és una aposta arriscada i pot ser no és l’eixida professional per a tothom. Com a mostra destaque que paraules molt escoltades en aquest àmbit en les dues ponències citades van ser: fracàs, èxit, sacrifici personal i aprenentatge. I Padilla va concloure que si ve fracassar “no mola” és inevitable i, sobretot, ajuda a aprendre de cara a noves iniciatives.

Per Moderna de Pueblo el més difícil de gestionar, especialment en els inicis, és la reacció de les xarxes socials a cada vinyeta. Si abans només es manifestaven els fans, ara es ho fan també els haters: les errades són detectades de seguida i assoleixen una àmplia reacció per internet. D’ací el concepte de ionki de likes, una reflexió en clau irònica sobre que, si no es posa límit, es pot dependre en excés de l’acceptació dels seguidors. Segons wikipedia un hater és un usuari que menysprea i critica destructivament a una persona, a una entitat, a una obra, a un producte o servei o a un concepte en particular, por causes poc racionals o pel simple gust de difamar. Si bé personatges d’aquest tipus han existit sempre, les xarxes socials han amplificat notablement la seua repercussió. Fins i tot, un com a comunicador pot fer-se unes expectatives del que creu que tindrà èxit, i finalment el que triomfa és allò que un menys s’esperava. Des de Moderna de Pueblo van posar l’exemple de les recomanacions que va rebre el seu personatge als inicis en revistes hipster que presentaven el seu personatge com a fresc i innovador. Però un cop va ser massiu i va deixar de ser exclusiu “comencen a buscar-te pegues”. Tenir sempre el termòmetre de l’èxit i les reaccions immediates pot tensar, però el fracàs està assegurat si sempre vols acontentar a tothom i no ets capaç de reaccionar amb humor i autocrítica davant les situacions de crisi. Una intervenció, la de l’equip de Moderna, senzillament genial, van donar al clau.

La cinquena edició de Comunica2 ha estat un èxit amb més de 150 persones i més de 1.500 usuaris que l’han seguit online. Un congrés complet, interessant i a l’última. Només he trobat a faltar alguna taula o experiència sobre la situació dels mitjans de comunicació valencians: especialment interessant hagués estat comptar amb Valencia Plaza, un exemple d’èxit de mitjà digital al nostre territori. A això li sumaria algun debat sobre els mitjans i les xarxes socials en valencià amb digitals com Diari Serpis, La Veu del País Valencià, la proposta de Vicent Partal -director de Vilaweb, per fer un nou mitjà d’àmbit valencià o les iniciatives per fer renàixer una radiotelevisió valenciana i en la nostra llengua. Una opinió que vaig transmetre per twiter i que van recollir des de l’organització de cara l’any vinent. Em quede a l’espera que la sisena edició de Comunica2 incloga ponents i temàtiques valencianes i de poder tornar assistir i gaudir de qualsevol de les seues interessants ponències i experiències. Fins l’any vinent!

Et Pot Interessar