Gandia més prop de restaurar la memòria democràtica dels 69 republicans afusellats durant la dictadura franquista

• Un equip de geo-radar d’una empresa especialitzada, subvencionat per la Diputació de València, hi buscarà durant dos dies al subsol. Es tracta de la primera fase i l’objectiu és localitzar les persones desaparegudes de Gandia i la comarca, exhumar-les, perquè les seues famílies, majoritàriament agrupades en l’Associació de Víctimes del Franquisme de Gandia, puguen enterrar-les amb la dignitat que totes les víctimes es mereixen.

• La col·laboració de les institucions, associacions, familiars, antics enterradors, arxiu històric municipal, historiadors i arqueòlegs… està sent clau en els treballs de localització de la fossa o fosses. En un parell de setmanes es coneixeran els resultats.

• Begoña Albero Botella, neta de Tomás Albero Torres, afusellat i enterrat en la fossa de Gandia el 7 d’agost de 1939: “Mon pare tenia set anys i recorda perfectament el lloc del cementeri on va veure excavada la fossa i on van afusellar son pare. El meu avi no era cap criminal, només va lluitar per les llibertats. No volem venjança, sinó que el silenci dels nostres familiars s’acabe i puga eixir a la llum”, per justícia i dignitat.

El regidor delegat de Memòria i Qualitat Democràtica, Nahuel González, juntament el Diputat provincial d’Hisenda, Vicent Mascarell, i la membre de l’Associació de Víctimes del Franquisme de Gandia, Begoña Albero Botella, han informat aquest matí que una empresa especialitzada realitza hui i demà treballs de geo-radar al cementeri municipal de Gandia per tal de localitzar la fossa o fosses comuns on s’estima que hi puguen estar les restes de 62 persones desaparegudes, afusellades durant el franquisme, de Gandia i la comarca. Es tracta d’una primera fase, que tindrà un cost d’entre 2.000 i 3.000 €, finançada al 100 per cent per la Diputació de València.
La col·laboració d’institucions com l’Ajuntament, l’ens provincial, la Generalitat o el Govern Central, juntament amb l’Arxiu Històric, que ha recollit durant anys testimonis de familiars de les víctimes, dels enterradors, associacions, mapes topogràfics, etc. ha permés treballar en dues hipòtesis, ja que alguns testimonis es contradiuen. La primera, que la fossa hi puga estar situada a la part dreta de l’entrada del cementeri, on no hi ha nínxols i, per tant, seria més fàcil la geo-localització. La segon, darrere del panteó de “Los Caídos”, on la recerca seria més complicada per la presència de nínxols. En dos o tres setmanes se sabran els resultats i en cas de ser positius, s’iniciaria una segona fase de ‘cates’ prèvia a l’exhumació. Uns treballs finançats també per la Diputació de València.

“És una tasca difícil, perquè es tracta d’un cementeri, però calia fer-ho, perquè els familiars de les víctimes desaparegudes eren molt majors, en compliment de la Llei de Memòria Democràtica, i perquè volem la recuperació de la dignitat i la justícia. És una tasca democràtica que supera qualsevol ideologia”, ha assegurat González.
“40 anys després, és la primera vegada des de l’arribada de la democràcia que es fa un esforç per trobar les persones desaparegudes, que s’enceta el procés de fer justícia i recuperar la dignitat de les persones que van lluitar per a defensar les llibertats. Al final, el que es busca és que les famílies tinguen dret a un enterrament digne per als seus pares, oncles, avis,... Només per això, val la pena estar al costat de les víctimes”, ha destacat Mascarell.
Des de l’Associació de Víctimes del Franquisme de Gandia, han agraït l’interés de la Generalitat, la Diputació i l’Ajuntament, així com la col·laboració de familiars i persones desinteressadament, com l’Associació Republicana de la Safor, la Fossa 100 de Paterna, etc. “Hui és un dia en el qual dipositem moltes il·lusions i esperances per tal d’arribar a l’objectiu de recuperar els nostres familiars, per dignitat. No volem venjança, volem que el silenci de les famílies s’acabe i puga eixir a la llum”, ha indicat Albero. L’associació engloba als familiars de la majoria de víctimes, però no hi són tots. Per això, tot i respectar el seu dret al silenci, demana la col·laboració dels familiars de desapareguts que puguen estar enterrats en la fossa de Gandia.

Tomás Albero Torres

Precisament, el testimoni del pare de Begoña, de 87 anys, ha estat clau en la recerca de la fossa de Gandia. Tenia 7 anys quan, juntament sa mare, va visitar al cementeri el lloc on acabava de ser afusellat son pare, Tomàs Alberto Torres, natural d’Alcoi i veí d’Oliva, un 7 d’agost de 1939. La guerra ja havia finalitzat i l’ajusticiament s’hi va produir durant la dictadura franquista. “Mon pare recorda perfectament el camí cap al lloc on hi va veure la fossa oberta amb cadàvers i un mur amb taques de sang. El meu avi no va cometre cap crim de sang… Perquè les nostres víctimes no eren criminals, sinó que defensaven les llibertats”.

Et Pot Interessar