– Article d’opinió de Ferran Seguí i Sanmateu, Gent de Guardamar
A l’octubre d’enguany es compleix el termini de 5 anys que permet la revisió dels Tractats signats amb tercers Estats com són el cas de Sud-àfrica i la comissió europea pot plantejar propostes de modificació dels tractats signats en cas que s’haja demostrat perjudicial per als estats membres com és el cas al País Valencià amb la citricultura.
Des d’un punt de vista econòmic els llauradors i llauradores ha vist en molts casos malvendre un producte de màxima qualitat per davall del cost de producció, a més a més augmentar els costos donat la introducció de noves plagues a causa del quasi nul control fitosanitari.
Estem davant d’uns mesos en què la societat civil, llauradors i com no les Administracions hem d’explicar en dades l’enorme impacte que està produint al camp valencià.
Però no sols parlem de la citricultura, ja de per si important, parlem de la gestió del territori, parlem del control de plagues, parlem en molts casos d’un enorme impacte territorial i mediambiental al nostre País.
Un altre factor que hem de tindre en vista i controlat, és el principi d’acord que va arribar la UE amb MERCOSUR l’any 2019, en el que es troben estats com Argentina, Xile, Brasil, etc. Productors també de Cítrics i en el cas de Brasil de sucs els quals competiran directament al nostre mercat.
La unió de llauradors i Ramaders denunciava a Brussel·les l’any 2021 les preses que tant l’Estat Espanyol com Portugal tenen per signar l’acord comercial amb MERCOSUR, no existeix cap estudi rigorós sobre l’impacte econòmic que pot tindre la signatura del conveni, ni tampoc com en el cas de Sud-àfrica de l’ús de pesticides no autoritzats a la UE per ser cancerígens a més a més de la possible entrada de noves plagues.
En la darrera dècada s’ha perdut el 7 per cent de superfície de cultiu i en els darrers 20 anys se situa en el 16 per cent en la majoria de casos dedicats a la citricultura.
Estats com França i Àustria lideren l’oposició a la ratificació del Tractat amb MERCOSUR per l’enorme impacte ambiental que va produir la signatura del conveni a més exigeixen el control sanitari i mediambiental que s’exigeix a la UE.
Venen mesos de defensa intensa de la citricultura valenciana des d’un punt de vista econòmic, mediambiental i com no de la gestió del territori.
La pèrdua d’aquestes dos batalles suposarà una situació encara més crítica de preus i elevarà potencialment encara més la pèrdua de conreu citrícola i una complicació a les administracions en la gestió del territori. Fallida o sostenibilitat? En les nostres mans està.
