ÉS URGENT UNA NOVA POLÍTICA FORESTAL: EL CAS VALENCIÀ

JOAN FRANCESC PERIS                   

 

 

En els últims vint anys, la Generalitat en mans del PP de Zaplana, Camps i Fabra han dedicat menys de 10 euros per ha/any de bosc quan caldria aproximar la inversió pública a uns 60 euros per ha/any al llarg dels quatre anys de cada legislatura. Un nou Pla Forestal Valencià hauria d’estar consensuat en el marc d’un reactivat Consell Forestal Valencià, previst en la llei vigent i que, en 2004, després de no constituir-se mai, va desaparèixer del Consell Assessor de Participació i Medi ambient: trista vida.

En temps de canvi climàtic, no hi ha major interès públic que protegir, conservar i restaurar les masses forestals, autèntics embornals de CO2 i garants d’humitat en el mitjà. Justament, al contrari del que vol el PP, que tornaria a posar en risc molts llocs de muntanya per possibles especulacions futures, ha de ser la prevenció dels incendis forestals la primera línia estratègica de la política forestal. La silvicultura preventiva ha de passar al primer pla de la política forestal a les muntanyes públiques i, també, en les privades.

Els Verds, demanem al nou govern valencià l’engegada real de la reforestació del bosc, amb importants inversions en tasques manuals de silvicultura preventiva, plantacions controlades d’espècies autòctones i reforestació de les conques hidrogràfiques dels rius valencians. Un bosc valencià protegit contra els incendis forestals i recuperat és una font energètica renovable de biomassa per a alguns sectors industrials, així com per a les poblacions rurals de l’interior. Al mateix temps que embornal de CO2, el bosc és, a més, una font d’ocupació important per a sectors laborals ara desocupats per la crisi de la construcció i l’agricultura. I, per si tornara la febre constructora, hauríem de declarar sòl no urbanitzable i protegit durant 100 anys tot aquell terreny que hagi sofert un incendi forestal, just el contrari del que, ara, pretén l’agònic PP des de Madrid.