– L’Hospital de Gandia permet l’acompanyament en cesàries i parts instrumentats
Facilita el contacte pell amb pell i l’establiment precoç de la lactància materna, i millora la recuperació en el puerperi
L’acompanyant ha de signar un consentiment on se l’informa de tot el procés i de les condicions de trobar-se en àrea quirúrgica
L’Hospital Universitari Francesc de Borja de Gandia permet l’acompanyament en cesàries i parts instrumentats amb el principal objectiu de millorar substancialment l’experiència de la gestant i disminuir l’aparició de problemes en el puerperi. Fins ara l’acompanyament es realitzava únicament en parts naturals.
A més, aquesta experiència resulta beneficiosa per al bebé en facilitar el contacte pell amb pell i l’establiment precoç de la lactància materna. Per a això, l’acompanyant és informat prèviament de tot el procés i les condicions de trobar-se en àrees amb unes certes restriccions.
Així, haurà de vestir-se amb pijama, bata, capell, calces i màscara sanitàries, amb la finalitat de mantindre les condicions d’asèpsia que es requereixen en l’àrea quirúrgica, així com seguir les indicacions del personal sanitari per a col·locar-se en els llocs indicats i no interferir en la pràctica assistencial.
Així mateix, si durant la cirurgia sorgira algun imprevist o situació d’emergència que pose en perill a la mare i/o al bebé, o els facultatius implicats el sol·licitaren, s’indicarà a l’acompanyant la seua eixida immediata del quiròfan.
En el cas de les cesàries, l’acompanyament només serà possible si la mare i l’acompanyant no són positius en COVID-19; si la mare i el bebé es troben bé; si l’anestèsia és regional i la mare està desperta, i si l’acompanyant ha signat el consentiment per a això.
A més, les cesàries hauran de ser programades. En el cas de cesàries urgents, només serà possible si la indicació permet demorar el temps suficient per a preparar a l’acompanyant.
Malgrat l’anestèsia, les parteres continuen notant sensacions, com la persistència del tacte, moviments sobre l’abdomen i sensació de fred en aplicar desinfectant sobre la pell.
És en aquest punt on l’acompanyant té un paper fonamental perquè aquestes sensacions siguen molt menys molestes. Per a això, es demana que, per exemple, li done conversa a la gestant.
Hi ha moments especialment importants per a l’acompanyament com el del naixement del bebé, perquè a vegades cal realitzar una pressió sobre la zona superior de l’abdomen, que no està anestesiada i la mare notarà aquesta pressió. L’acompanyant pot recordar-li que és un moment i que el bebé està a punt d’arribar.
Contacte pell amb pell
Una vegada ha nascut el bebé, el pediatre ha de realitzar una avaluació i valorar si precisa alguna maniobra de recuperació, que es realitza en el mateix quiròfan o en una zona annexa. En cas contrari, es valora la possibilitat d’iniciar el contacte precoç pell amb pell.
Cal recordar que el contacte pell amb pell entre mare i fill després del naixement ofereix múltiples beneficis per a tots dos: redueix el nivell d’estrés de la mare, i ajuda a l’establiment del vincle afectiu, a l’èxit de la lactància materna i a l’adaptació postnatal del nounat.
Instaurar el contacte pell amb pell sempre que siga possible després de les cesàries és fonamental per a minimitzar els efectes de la cirurgia, intentant que el puerperi immediat siga el més semblant al d’un part vaginal.
Des dels serveis implicats, recorden que el naixement d’un bebé és un moment especial, però també és una situació delicada per a persones no familiaritzades amb la sanitat, per la qual cosa si l’acompanyant comença a trobar-se malament ha d’avisar immediatament.
