ENHORABONA, CATALUNYA

JOAN FRANCESC PERIS/TONI RODERIC      

 

Este diumenge mateix, dia de les eleccions, menjant en un restaurant, escoltàvem els comentaris d’alguns joves en les taules d’al voltant. I hem de manifestar la nostra profunda enveja pel grau d’il·lusió d’una societat que està proposant un canvi radical del statu quo, que està proposant una revolució pacífica contra un estat que limita les llibertats bàsiques de la gent que vol autogovernar-se, que està obrint una porta -una esquerda en el mur de la monarquia borbònica espanyola- i que està obrint de bat a bat la possibilitat de plantejar una nova república de ciutadans lliures enfront de les oligarquias financeres.

A partir d’avui, amb la victòria dels partits independentistes, el PP de Rajoy actuarà amb tots els mitjans de l’Estat central contra les decisions de Catalunya i s’enrotllarà en la bandera rojigualda com a defensor màxim de la pàtria i de la Constitució de 1978. Ser espanyol i la defensa de l’espanyolitat de Catalunya esborrarà de moltes ments aquests quatre anys de corrupció política, de retallades socials, de destrucció del mercat laboral, d’atacs a la sanitat i a l’educació, d’intents continuats de recentralització de l’Estat, de suport decidit als interessos de les multinacionals i a les grans corporacions energètiques, de paralització del desenvolupament de les energies renovables més alternatives -com és l’energia solar-, de genuflexió davant la política neoliberal del FMI i de la UE en mans de l’Alemanya de Merkel.

Espanya és un Estat fallit, dirigit, històricament, per personatges rancis, conservadors, masclistes, esguitat de milers de casos de corrupció i que denomina festa nacional a la tortura de bous convertida en espectacle públic, pretenent impedir que hi haja comunitats autònomes com Catalunya que s’atreveixen a prohibir les corregudes de bous. Eixa és l’Espanya diferent amb una jerarquia eclesiàstica de les més poc inclinades als avanços de la teologia de l’alliberament i amb els índexs majors de violència en l’àmbit familiar.

Volem, doncs, Els Verds, canviar el model econòmic i social vetust, caduc i injust i depredador del mitjà, i creiem que no perdríem res si som capaços de trencar el marc de joc que han creat i alimentat les classes dominants espanyoles, les més ràncies, conservadores i retrògrades de gran part d’Europa.