El Tribunal Suprem ha quedat en el punt de mira de la societat després de frenar una resolució en la qual modificatva la seua jurisprudència anterior, per la que determinava que són les entitats bancàries les que han d’abonar l’Impost sobre Actes Jurídics Documentats en les escriptures públiques de préstec amb garantia hipotecària.
La sentència de la sala Tercera del Suprem, del 16 d’octubre i el ponent del qual ha sigut el magistrat Jesús Cudero, interpretava el text refós de la llei de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP) i Actes Jurídics Documentats (AJD) i el seu reglament i conclou que no és el prestatari el subjecte passiu d’aquest últim impost en les escriptures notarials de préstec amb garantia hipotecària (com la seua jurisprudència anterior sostenia), sinó l’entitat que presta la suma corresponent. L’efectivitat de la sentència ha quedat ara en l’aire i el Tribunal Suprem està sent acusat d’haver-se deixat influir per les pressions dels bancs.
La setència tenia en compte, per a açò, que el negoci inscribible és la hipoteca i que l’únic interessat en l’elevació a escriptura pública i la ulterior inscripció d’aquells negocis és el prestador, “que solament mitjançant aquesta inscripció podrà exercitar l’acció executiva i privilegiada que deriva la hipoteca”.
D’aquesta forma, la sentència anul·la un article del reglament de l’impost (que establia que el prestatari és el subjecte passiu de l’impost) per ser contrari a la llei. En concret, es tracta de l’article 68.2 d’aquest reglament, aprovat per Reial Decret 828/1995, de 25 de maig.
El Suprem modificava així la seua jurisprudència anterior i anul·la una sentència prèvia, del 28 de febrer d’aquest mateix any, en la qual va dictaminar que són els clients els qui havien de pagar l’Impost de Transmissions Patrimonials (ITP) i Actes Jurídics Documentats (AJD) en la constitució d’hipoteques, d’acord amb l’acordat pel Ple de la Sala Primera de l’alt tribunal, que va donar la raó als bancs.
La nova sentència ha comptat amb un vot particular discrepant, emès pel magistrat Dimitry Berberoff, que postula el manteniment de la jurisprudència anterior, i un altre concurrent, del magistrat Nicolás Maurandi, que considera que la sentència va haver d’incidir en l’existència de dos impostos: en el d’actes jurídics documentats i en el principi de capacitat econòmica previst en l’article 31 de la Constitució.
