G. CABANILLES
Víctor Soler em recorda molt a Ricardo Costa, fins i tot físicament, amb les seues expressions calculadament pausades (en ambdós casos preferentment en castellà) i el coll estirat en les seues compareixences. El menut de la saga castellonenca dels Costa-Climent estava cridat a ser el dofí de Francisco Camps, fins que les factures d’uns vestits i l’encàrrec telefònic de mig quilo de caviar rus per a sopar la Nit de Nadal amb la família el van dixar al voral.
