Per experiència, sabem que les confessions religioses, siguen de la creença que siguen, atès que se senten posseïdors de la veritat i han de salvar ànimes per a la vida futura que prometen, sempre han intentat imposar les seues normes i la seua manera de vida a la resta de la societat: Com hem de vestir, quins noms podem posar als nostres fills, quina festivitat hem de celebrar, quines pel•lícules podem veure, quan, com i quin sexe podem practicar, què podem menjar i en quins dies,….
I clar el tema dels pessebres no anava a ser menys. Si vas a fer una gestió a l’Ajuntament, o visites Les Corts Valencianes, obligatòriament vas a haver d’observar una representació d’alguna cosa que alguns creuen que va passar, uns altres no creuen que va passar, i a uns altres ens dóna el mateix si va passar o no va passar, perquè en el que ens fixem, és en el dany físic i mental, causat durant aquests últims dos mil anys pels qui afavoreixen eixes “innocents” representacions. Per no parlar del cost econòmic o del temps que han gastat els funcionaris públics en el seu muntatge.
