El 42% de les espècies d’aus de la marjal de la Safor es troben en declivi
– Una investigació ambiental del CDR la Safor estudia l’estat de la marjal mitjançant la seua comunitat d’aus i dona claus per a la seua posada en valor
Un any més, el CDR la Safor ha portat a terme el seu programa d’investigació científica i tècnica de caràcter mediambiental impulsat per la Confederació de Centres de Desenvolupament Rural (COCECER) i subvencionat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Una de les investigacions dins del programa ha estat relacionada amb la diversitat d’aus de la marjal de la Safor, la qual va patir un incendi el novembre de 2016 i es desconeixen quines van ser les seues conseqüències ecològiques.
La marjal de la Safor és considerada com una de les zones humides litorals més ben conservades al País Valencià, raó per la qual compta amb nombroses figures de protecció. Tot i el seu valor ambiental, la informació disponible sobre la seua comunitat d’aus és molt escassa, així com la seua resposta davant de diferents pressions o impactes, com el canvi climàtic o els incendis.
La present investigació ha tingut com a objectiu analitzar la composició i la tendència temporal de la comunitat d’aus de la marjal de la Safor, mitjançant diferents indicadors de riquesa, diversitat i productivitat, fent servir dades procedents de l’anellejat científic d’aus per al període 2015-2022.
L’anàlisi ha mostrat una riquesa de 38 espècies diferents, 32 de les quals de l’ordre dels passeriformes. La mitjana d’espècies per any va ser de 17 espècies, amb un màxim de 21 al 2022 i uns mínims de 14 al 2020 i 15 al 2016 i 2017. En termes relatius, els anys 2018 i 2022 van mostrar la major riquesa relativa.
Quant a les tendències poblacionals generals, segons la classificació que presenta la llista roja d’espècies amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (https://www.iucnredlist.org/), el 42% de les espècies registrades a la marjal de la Safor té una tendència decreixent, el 29% es troba en augment i el 26% estable.
Solament quatre espècies han sigut capturades durant tots els anys del període d’estudi: el balquer, la boscarla mostatxuda, la boscarla de canyar i el boscaler comú. A més, es tracta de les espècies més abundants, ja que representen el 68% del total d’individus capturats o recapturats (1049). S’ha observat una baixada generalitzada en l’abundància de les quatre espècies el 2016 (any en què es va produir un incendi que va arrasar 90 hectàrees de la marjal), amb un repunt a partir d’aquell moment, més evident per a la boscarla de canyar i la boscarla mostatxuda, per contra, el balquer es va veure més afectat. Complementàriament, es van detectar diferències en la taxa de productivitat (ràtio joves/total) de les quatre espècies.
Aquest estudi ha mostrat com els ambients palustres es caracteritzen per una alta resiliència davant de pertorbacions. Es discuteixen altres mesures de gestió per a la millora ambiental de l’espai i la seua posada en valor, així com per a la maximització dels múltiples serveis ecosistèmics que proporciona a la ciutadania.
La investigació ha estat desenvolupada per Virginia Garófano i Pau Lucio, investigadors del campus de Gandia – UPV.
Els resultats seran presentats públicament mitjançant una passejada guiada per la marjal al mes de gener.
