DISCURS DE COMIAT COM A REGIDOR DE TAVERNES

MANOLO VIDAL         

 

Es parla molt del canvi generacional. I es cert. Hi ha que canviar i per això tenim en Compromís a Joan Baldovi amb 57 anys i a Joan Ribó amb 68. Amb el PSOE el mateix Ximo Puig no acaba de prendre ara la seua primera comunió amb 57 anys i estos dies van traure unes imatges del Congrés en Madrid i sorpresa … Joan Lerma per allí. Qui va ser President de la Generalitat Valenciana. Allí estava amb 64 anys. Pel que fa a Esquerra Unida, ja no sé qui queda ni qui són, però ací en Tavernes no estem en les primeres dents que digam. Tot això ho dic perquè pareix que va diguent-se en tot moment el canvi generacional del PP però que pocs es miren el melic.

Jo he tingut sort. He pogut elegir. He triat el moment en què dec deixar d’ocupar una de estes cadires en què estem seguts. Sóc una persona afortunada.

Jordi Juan, alcalde de Tavernes

El ple passat ens preguntava si era pesat quan deia el que hem de fer o no fer els regidors en les comissions. Jo li conteste Sr. Alcalde. SÍ és un pesat, no tinga cap dubte. Però vosté qui és o qui es creu ser per a dir com hem de fer o deixar de fer-li l’oposició?? Farem el que creguem que és el millor.

Mire, els regidors i regidores som lliures de preguntar en comissió, d’anar a mirar els expedients o de parlar en el responsables tècnics dels diversos departaments i també de preguntar ací en el Ple el que es considera que hem de preguntar. Tot això sense parlar del regidor que durant mesos no va estar per l’ajuntament. I ací es queda la cosa del viatget.

També l’altre dia va demanar disculpes al•legant ignorància per no haver donat el segon torn de paraula al portaveu popular, a mi, durant tota la passada legislatura quan li’l demanava de manera reiterada. I després ens ix en què sap rectificar i demana disculpes. Què bonic! quasi 5 anys de no deixar parlar en este ple als representants del poble. Quasi el mateixos anys que va durar la Segona Guerra Mundial per aprendre que tenia obligació de deixar parlar.

I una ultima cosa Sr. Juan. No negue ser un jornaler de la política. Jo sóc fill de jornaler i ser un jornaler és molt honrós. És treballar i més treballar. En el seu cas, deuria fer-ho per un poble i els seus veïns. No tinga vergonya de ser jornaler. En tot cas hi ha que tindre vergonya de ser un vividor de la política. Per tant li demane el mateix que vaig fer quan va prendre possessió de l’alcaldia per primera vegada. Siga alcalde de Tavernes i de tots els seus veïns i treballe pel poble.

Senyors representants del grup socialista. Poc els puc dir. Només que tenim allò que el màrqueting ha creat i vostés hi han recolzat. No passa res. El cocodril es va fer gran i es menja al qui li ha donat menjar. La lliçó podria valdre per al Sr. Ximo o per al Sr. Pedro. Vostés sabran.

Sr. Eduardo Bononad sé que fa anys que estic present en els seus pensaments. Sense parlar amb mi tots estos anys de la meua dedicació política vosté m’ha tingut molt present en xarrades i minimitings, inclòs ha donat esmorzars de ‘perros’ a diversa gent anomenant-me. I jo no obstant això, Sr. Bononad, li estic molt agraït. Vosté és el meu model i li ho vaig a explicar molt breument. Si llevem al Quijote i poc més, mai segons parts van ser bones. No li capia cap dubte. Si tinc alguna vegada la temptació de tornar a esta política local pensaré en vosté.

Sr. César, bona nit. Em dirigís a vosté personalment i també com a Secretari General de l’Ajuntament i representant al col•lectiu dels seus treballadors de i felicite a Tavernes per la qualitat humana i sobre tot professional dels funcionaris i personal laboral que té. Tots hem fet errades i tots alguna vegada hem callat quant haguérem d’haver cridat i alçat la veu. Jo mateix en la nit de hui em calle el millor. Però el que és indubtable és la professionalitat i les ganes d’esforç per un Tavernes millor que tenen els treballadors d’este ajuntament. Moltes vegades inclòs son motors d’iniciatives i espentegen als propis polítics de torn perquè facen les coses i actuen de la millor forma possible. Que sempre hi ha qui s’esmarra o és un … ?? I en quin col•lectiu no passa això?? Allò bo és pensar que són els qui menys i que no val la pena ni recordar-los en este moment. Hem de tindre molt clar que hem de sentir-nos orgullosos els vallers i valleres dels treballadors. Sr. Secretari li demane que els transmeta el meu agraïment i la meua enhorabona per la dedicació al poble de Tavernes. El capital humà que tenim es un dels millors valors. A més, sempre m’he sentit molt recolzat professionalment i he tingut el suport dels treballadors, però sobretot, he agraït molt quan m’han rectificat i m’han corregit les errades que he fet. Mai he exigit un canvi d’informe que podia no ser favorable ni tampoc he pressionat a prendre posicionaments. De nou enhorabona pels bons professionals i treballadors que tenim y moltes gràcies per tot el que he rebut … Que ha sigut molt.

Amb vosté no passa el mateix sr Jordi. I no vull estendrem que ja he dit que el millor no vaig a dir-ho. Vosté Sr. Jordi s’ha passat pel forro que durant 20 anys les proves psicotècniques de l’ajuntament de Tavernes les fera un equip de professionals. Fa la primera prova d’oposició i tria a una persona forastera i específica per a fer eixes proves. De què tenia por? Ara com ara eixes proves estan al jutjat.

Maria, companya, critica el que consideres. Sempre ho has fet des del respecte i sense faltar a ningú. Segueix igual. Renegue qui renegue i proteste qui proteste. No deixes de complir, com ho estàs fent, el teu càrrec de fiscalitzar i revisar l’actuació del govern municipal.

Mario. L’altre dia vam assistir a un reconeixement a dos llauradors de Tavernes, Pepe Langa i Pepe Manclús. Ho tenien més que merescut. Sempre van estar pendents de l’horta i de les necessitats col•lectives dels llauradors de Tavernes. Però hui vull a tu reconéixer-te també eixe mateix treball. Estar pendent, defensar i treballar per l’agricultura en Tavernes. El millor que puga ser pels llauradors del nostre poble. Mario mai ens ha pillat gitats no sols una riuada com la que vam patir, tampoc una forta pluja. Ací hem estat amb altres companys regidors, la policia local i els voluntaris de protecció civil. A tots el meu reconeixement.

Eva. Amiga i companya, a tu et toca el càrrec més pesat i dur però has demostrat ser intel•ligent, tindre moltes ganes de treballar i el que es més important encara. Voler i estimar el nostre poble i pensar en què tenim un futur. Et desitge molta força per la tasca que tens davant i et demane que mai deixes de lluitar pels veïns i veïnes de Tavernes.

Em substituirà Salvador Sansaloni, Sime, com ens agrada dir-te. El teu talant i la teua sensibilitat està més que demostrada i segur que treballaràs incansablement per Tavernes i per la gent que més ho necessita.

A tots els qui han segut els meus companys de partit en la corporació: Moltes gràcies. Sempre heu estats ací, lluitant i treballant per Tavernes.

Vull acabar estes paraules despedint-me políticament del meu poble. Dels meus veïns i veïnes. He treballat tot el que he pogut per Tavernes. Jo sí he intentat ser un jornaler de la política. Mai he deixat d’escoltar o atendre a ningú veí. He intentat que tinguérem una vida millor. Una carretera a la platja, una carretera amb menys soroll per dins del poble, arxiu municipal, ampliació centre salut, institut nou, instal•lacions esportives, caserna de la guàrdia civil i que fóra lloc principal … En fi … No vaig a fer tota la llista que seria llarga.

Me’n vaig molt agraït dels meus veïns i veïnes de Tavernes. He rebut molt de tots. Atenció, estima, afecte, consideració, preocupació i molta amistat. Y us demane una cosa. Disculpes per totes les errades que he pogut cometre.