Si l’alcaldessa de Gandia, Diana Morant, vol revalidar el càrrec d’ací a dos anys i mig, com hauria de ser la seua intenció, ha de soltar llast i desprendre’s de l’advocació que sembla tenir l’obligació de guardar cap al seu antecessor, José Manuel Orengo, i l’exregidor Alfred Boix, ara diputat autonòmic i secretari d’organització del PSPV.
Orengo ha estat apartat de la Diputació com a cap de gabinet, el seu oracle Ximo Puig no el va voler d’assessor, i va recalar a la Federació de Municipis per portar endavant un projecte “molt il·lusionant” que no sabem encara quin és. La persona que va designar Orengo per controlar l’antiga Imelsa, José Ramón Tiller, va resultar un trompellot que va haver se ser cessat de forma prematura per a recalar a Egevasa. Ara, amb els suposats pagaments iregulars de l’empresa pública de la Diputació, Divalterra (el nou nom d’Imelsa), Orengo apareix de nou involucrat per fer més llarg el llistat d’uns embolics que comencen en la seua gestió a l’Ajuntament de Gandia i el segueixen per allà on passa. Les seues responsabillitats orgàniques tampoc figuren ja a la manxeta del PSPV, i tothom sembla renegar ja d’un estil que no es correspon amb les noves formes de fer política. Tots tret de Diana Morant.
Orengo va deixar la secretaria local del PSPV de Gandia, més bé forçat per la necessitat d’una suposada renovació que garantira la recuperació de l’alcaldia, va dir que “era un bon moment per deixar la política”, per situar-se en segon plànol. Eixa retirada, però, ha estat fictícia. La seua forta ascendència i la d’Alfred Boix sobre Diana Morant fan de l’alcaldessa un personatge emmordassat i sotmés. Què fa, per exemple, Diana Morant de consellera d’Egevasa? L’Ajuntament de Gandia manté un deute que caldria quantificar entre 60 i 80 milions d’euros amb Aguas de Valencia, al seu torn accionista d’Egevasa, empresa semipública on Aguas de Valencia necessita un consell dòcil. És el retrat del que representa Diana Morant i la imatge que projecta als gandians.
