Crònica d’una mort anunciada

CIRO PALMER         

Coordinador local de Ciutadans a Gandia

En el fragor de la batalla política, i més en qüestions internes de partit, sempre hi ha pèrdues inevitables però es donen per superades si l’objectiu final és defensar el compromís polítics que adquirim en les urnes. En el cas de Ciutadans Gandia ho vam dir per activa i per passiva: impedir que el PP d’Arturo Torró, Guillermo Barber, Víctor Soler… seguiren quatre anys més minvant amb les seues decisions la caixa pública, sense mesura, i buscar transparència per als possibles casos de malversació en la legislatura anterior.
En aquest temps, internament, hem fet molta pedagogia per a explicar als nostres militants i simpatitzants la postura tan complicada de donar estabilitat a un govern amb el qual hem de consensuar totes les decisions, encara que siguen molt dispars. Aportar i cedir des de la responsabilitat en honor d’aconseguir el millor per a Gandia. Açò ens fa més vigilants a l’hora de reivindicar les nostres propostes de ciutat des d’una posició moderada.
No cal esforçar-se molt per a imaginar les pressions directes, indirectes, per terra, mar i aire dels nostres adversaris polítics. Amb especial esment al PP que no ha parat en l’intent d’assetjar a polítics i militants de Ciutadans en l’àmbit local, autonòmic i nacional.
Mentre, es produeixen les renúncies de Javier Sendra i Daniel Martí que, en un atac de penediment asseguren no poder més i abandonen. L’argument esgrimit? no permetre mostrar en públic una conversa privada de cafè que s’ha utilitzat per a extorquir, per la qual ja es va informar minuciosament als òrgans superiors del partit que són coneixedors des del primer moment de totes les circumstàncies i per les quals s’ha demanat disculpes.
Com vaig dir en l’Assemblea, em reitere en la negativa de participar en aquest “Aquelarre”, i més tenint en compte el caire mafiós de l’assumpte que ha sobrepassat les regles de la confrontació política. Potser ens hauríem de preguntar a qui li ha beneficiat l’emissió tergiversada de la conversa, i en quin moment passem de víctimes a botxins.
Evidentment que la Direcció Regional s’ha pronunciat, encara que potser no en els termes que als dimitits els haguera agradat. En el projecte de Ciutadans Gandia sempre han estat les portes obertes per a entrar i eixir amb total normalitat.
Javier Sendra, molt posicionat des de fa temps a favor de les vicissituds de Daniel, pot ser que no es reconega en la línia política que ha emprès Ciutadans a partir de la IV Assemblea Nacional del passat mes de febrer. L’evolució dels postulats socialdemòcrates i l’acostament al liberal progressisme, genera sens dubte encaixos difícils amb alguns membres de les bases, encara que la posició de centre continua mantenint-se intacta.
Cas apart mereix el de Daniel Martí, cessat del seu lloc d’assessor municipal i substituït per Salvador Marí (“la víctima necessària” per a plantejar el xantatge). Al temps la direcció regional també va autoritzar la suspensió de militància de Maximiliano Doncel, exsecretari del grup municipal després de les maniobres orquestrades contra el Coordinador Local.
Daniel sempre s’ha mostrat molt interessat en la seua projecció política i recentment ha sigut estret col·laborador del corrent dissident de Ciutadans, liderat per l’ex de Ciutadans i ara diputat no adscrit en la Diputació de València, José Enrique Aguar.
No estranyaria gens que tota la “Performance muntada” seguira el guió establit i provocara el soroll suficient per a justificar, en un temps no gaire llunyà, la participació dels interessats en una altra proposta política.
Pot ser que aquesta situació fóra la “Crònica d’una mort (política) anunciada”, com sempre el temps dóna i lleva raons. De moment deixem en l’aire l’aposta i salut per a veure-ho que és el més important.

Et Pot Interessar