L’expresident de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, ha assegurat este divendres des de Brussel·les que està disposat a ser “candidat” a les pròximes eleccions autonòmiques del 21 de desembre, i fins i tot a fer campanya des de Bèlgica.
“Estic disposat a ser candidat si es donen les garanties”, ha assegurat en una entrevista gravada amb la cadena belga RTBF, que ha estat emesa íntegrament a les 19.30 hores.
“Hi haurà eleccions el 21 de desembre i volem que eixes eleccions es puguen desenvolupar en les condicions més normals possibles. I no és amb un Govern a la presó que eixes eleccions van a ser neutres, independents, normals”, ha criticat Puigdemont.
En ser preguntat per si està disposat a concórrer a les eleccions regionals fins i tot des de l’estranger, Puigdemont ha respost amb un “clar”, per a després plantejar que no és problema dur a terme la campanya electoral des de Bèlgica perquè estem en “un món globalitzat”.
Puigdemont ha defès que el Govern que ell representa és el “legítim” a Catalunya i que ha de “haver-hi una continuïtat” que li permeta “expressar al món el que passa realment a Espanya”.
“Ha d’haver-hi un Govern que siga legítim i que estiga fóra del risc de la Justícia espanyola, que no garanteix res”, ha reblat.
Quant a la seua situació a Bèlgica malgrat haver sigut citat per l’Audiència Nacional per a declarar per presumptes delictes de rebel·lió, sedició i malversació de cabals públics, Puigdemont ha dit que no defuig la justícia, sinó que vol comparéixer “davant la verdadera, no la Justícia espanyola”, en al·lusió a la seua disposició a col·laborar amb les autoritats judicials belgues si es cursa un orde de detenció europea.
Els consellers empresonats es poden presentar
D’altra banda, el portaveu del Govern espanyol i ministre d’Educació, Cultura i Esport, Iñigo Méndez de Vigo, ha admès que els consellers de la Generalitat de Catalunya empresonats poden presentar-se a les eleccions si no hi ha una sentència ferma que els inhabilite.
“Quant a qui pot formar part de les llistes electorals, d’acord amb la nostra legislació electoral, mentre no existisca una condemna ferma que porte aparellada la inhabilitació, tothom està en possessió dels seus drets civils i polítics”, ha declarat Méndez de Vigo, que ha assenyalat que és a ells i als seus partits als quals correspon decidir si concorreran o no a les eleccions catalanes que se celebraran el 21 de desembre.
En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, el portaveu de l’Executiu ha dit que “totes les forces polítiques han dit públicament que participaran” en estos comicis, cosa que ha qualificat de “bona notícia” perquè són els catalans els que han de “jutjar” el que ha passat estos anys i el “carreró sense eixida” al qual els va portar el Govern destituït.
Méndez de Vigo, davant el fet que seguisca a Bèlgica el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha assenyalat que existeixen “instruments internacionals perquè aquelles persones que pretenguen sostreure’s siguen posades a disposició” dels jutges.
De fet, en un lapsus, el ministre ha confirmat una euroordre de l’Audiència Nacional contra Puigdemont i els exconsellers que segueixen a Brussel·les que al moment de la seua compareixença encara no s’havia produït.
En una conversa informal després amb la premsa ha admès que va creure haver llegit que esta euroordre ja s’havia dictat i ha pronosticat que en les actuals circumstàncies es farà així.
Davant el fet que Puigdemont es considere encara “govern legítim de Catalunya”, el ministre ha recordat que el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) “és ací” i recull la seua destitució i la dels seus consellers, al mateix temps que ha subratllat que el Govern espanyol ha actuat “dins del marc constitucional”.
“El 155 és un article de la Constitució que té el mateix valor jurídic que l’article 2, que és aquell que reconeix el dret de les nacionalitats i regions a tenir una autonomia”, ha explicat.
Davant la possibilitat que estos empresonaments del Govern destituït puguen enrarir les eleccions i condicionar-ne el resultat, el ministre ha assenyalat que a Espanya la separació de poders és vigent des de la Constitució de Cadis de 1812, cosa que, segons ha dit, implica també la “separació de responsabilitats”.
“El que s’ha produït este dijous està en l’àmbit del poder judicial, que en un Estat de Dret com l’espanyol és independent, autònom i escapa de l’àmbit del Govern”, ha manifestat, per afegir que l’Executiu el que farà és “garantir” que les eleccions del 21 de desembre siguen una cita a la qual “puguen participar tots els partits polítics que ho desitgen”.
Quan ha sigut preguntat de nou si creu que estes decisions judicials de decretar presó pel Govern destituït poden cohesionar l’independentisme davant el 21-D, Méndez de Vigo ha assegurat que “sempre” respecten i acaten les decisions judicials, hi estiguen o no d’acord. “Per tant, les conseqüències que puga tenir, les ignore, però el Govern serà respectuós amb elles”, ha apuntat.
Méndez de Vigo ha subratllat que el 21 de desembre se celebraran a Catalunya uns comicis amb vot “universal, lliure i secret”, en el qual podran participar tots els catalans amb garanties democràtiques. Segons ha afegit, el Govern espanyol espera aconseguir “estabilitat, seguretat i certesa” amb estes eleccions.
El ministre ha insistit que cal donar estabilitat a Catalunya per “evitar les conseqüències econòmiques que són tan perjudicials” per a esta comunitat.
De fet, ha assenyalat que mentre que a la resta d’autonomies ha crescut l’afiliació, a Catalunya este creixement és menor i ha agregat que el mateix passa amb les dades de l’atur.
“Estes eleccions han de ser el punt final per a començar un procés d’estabilitat, de seguretat i de recuperació”, ha abundat, per destacar de nou que l’Executiu de Mariano Rajoy el que espera és que “acabe” esta etapa d'”inestabilitat i de deterioració econòmica i social de la convivència entre catalans”.
Méndez de Vigo ha assegurat que el Govern espanyol en aplicar l’article 155 de la Constitució el que està fent és “restablir l’ordre constitucional i estatutari a Catalunya” perquè és la seua “obligació”, així com que “les coses funcionen bé”, els serveis públics “es presten” i hi haja un “Govern de tots, no només d’uns”.
De fet, ha indicat que l’aplicació d’este article s’està duent a terme amb “normalitat” i de forma “correcta” perquè “hi ha una bona voluntat per part de tots d’assegurar els serveis públics”.
Finalment, davant el fet que la BBC estiga preguntant als seus espectadors si Espanya està actuant com un Estat feixista, Méndez de Vigo ha ressaltat que Espanya és una “democràcia madura”, on regeix la “presumpció d’innocència” i amb les garanties de qualsevol país europeu.
De fet, ha recordat que recentment va ser triada per una votació àmplia per formar part de la Comissió de Drets Humans de l’ONU.
