Sang, suor i llàgrimes per a la nova versió de Més Gandia

DIARI SERPIS           

Quan Josep Alandete va guanyar les primàries l’estiu passat i es va convertir en el candidat de Compromís a l’alcaldia de Gandia, una de les seues primeres proclames va ser la convicció de que la formació suma més en solitari que amb la fòrmula de la coalició, i es va remetre a la comparativa de les darreres eleccions locals i autonòmiques a la ciutat de Gandia. Just el 50 per cent del seu partit pensa igual que ell, tal com ha quedat reflectit amb l’empat a la darrera assemblea local entre partidaris i detractors de la reedició de la coalició més Gandia.

Al PSPV miren amb expectació aquest debat a la seua esquerra, però el motiu és una incògnita.  D’una banda es pot pensar que de la reedició de Més Gandia depén en bona part que la socialista Diana Morant puga revalidar el càrrec d’alcaldessa, però també es pot pensar que Compromís en solitari puga obtenir el temut «un vot més que el PSPV» i reclame l’alcaldia. La perspectiva, per a Josep Alandete, és nítida. Compromís pot obtenir millor resultat en solitari, sense perjudicar les opcions d’obtenir representació de la resta de partits que formaven Més Gandia, i l’única opció de que Compromís supere en vots al PSPV i hi haja opcions d’accedir a l’alcaldia és concorrent en solitari. D’ahí parteixen les calculades reticències de Compromís a concórrer en coalició. L’aposta, no obstant, és arriscada. Si la resta de partits de l’actual Més Gandia queda fora de la corporació poden quedar milers de vots sense representació. 

També hi ha cert cansament a Compromís pel fet que el PSPV preserve eternament les seues sigles i es quede al marge de coalicions d’esquerra, com si no anara amb ells. Això era comprensible fa uns anys quan Compromís era minoritari, però a hores d’ara la formació valencianista mira per igual als socialistes, i més encara a la Safor. 

Et Pot Interessar