Ciutadans, el comodí de Ximo Puig

G. CABANILLES           

No és la primera vegada que el grup parlamentari de Ciutadans a les Corts s’ofereix al president de la Generalitat, Ximo Puig, per a traure’l de dificultats. Ja ho va fer quan PSPV, Compromís i Podem negociaven el pacte de govern, i ho ha tornat a fer ara quan Podem està posant condicions per a l’aprovació dels Pressupostos de la Generalitat de 2018. 

No es descarta que al final PSPV i Compromís acaben aprovant els pressupostos amb el suport de Ciutadans. Els terminis s’esgoten i ja han aprovat la llei d’acompanyament amb els no adscrits, ex del partit taronja. 

Tot aquest escenari ratifica el paperot de Podem a les Corts Valencianes una vegada entrem al tram final de la legislatura i en any electoral. Semblava que el suport extern i incondicional de Podem al Pacte del Botànic havia quedat enrere amb l’arribada d’Antonio Estañ a la secretaria general de Podem en substitució d’Antonio Montiel. Estañ, però, ha comprovat a la primera ocasió que la fidelitat no és recíproca. La taxa turística, que hi figura entre les exigències de Podem, era inicialment innegociable. Ara, però, el discurs es suavitza i Estañ deixa caure que tampoc la negativa a contemplar eixa proposta farà trontollar el pacte. 

I encara resulta més incomprensible que Ciutadans faça de crossa cada vegada que Ximo Puig té un problema. Els motius del grup parlamentari que dirigeix Mari Carmen Sánchez semblen viscerals, no hi ha exigències en forma de partides pressupostàries, i l’únic objectiu sembla el de combatre la capacitat d’influència de qui ells consideren extremistes, separatistes, antisistema, bolxevics, chavistes…, encara que amb eixe objectiu hagen de tapar-se el nas per aprovar-li els pressupostos a Ximo Puig. Però després d’haver estat utilitzats pel PSPV en les negociacions per a la formació del Consell per tal de rebaixar els fums de Mónica Oltra, no s’entèn que es presten de nou a ser utilitzats. I el PP d’espectador. 

Et Pot Interessar