Cent quaranta-dos detinguts en una operació contra la màfia armènia a Espanya

La Fiscalia Anticorrupció ha ordenat aquest dimarts una macrooperació policial per a practicar 142 detencions, la majoria ciutadans armenis, i 73 registres relacionats amb les “poderoses estructures” dominades pels anomenats ‘lladres en llei’ de la màfia assentada a Espanya, principalment a Catalunya, Madrid i València, però també en altres països europeus.

L’operació de la Policia Nacional i els Mossos d’Esquadra està coordinada pel Jutjat d’Instrucció 2 de Terrassa, i té el seu origen en la investigació iniciada pel doble crim en aquesta ciutat de Barcelona de dos membres de l’organització criminal el 4 de gener de 2016.

En eixa fase anterior, aquest mateix Jutjat va ordenar la desarticulació d’una de les organitzacions mafioses d’origen georgià més antigues i arrelades a Espanya.

Segons un comunicat de la Fiscalia, la investigació d’aquest dimarts ha tingut per objecte la indagació i el descobriment de delictes d’organització criminal, contra el patrimoni, blanqueig de capitals, contraban de tabac, tràfic d’estupefaents, corrupció entre particulars, extorsió, amenaces i coaccions, temptativa d’assassinat i lesions, encobriment, detenció il·legal, tinença il·lícita d’armes i falsedat en documents oficials i mercantil.

Els ‘lladres en llei’ que lideraven l’organització “controlaven i supervisaven activitats criminals fins ara desconegudes per la policia, amb àmbit en tots els països de la Unió Europea”, segons ha especificat Anticorrupció. Aquests capos governen un o més territoris, que poden coincidir o no amb les fronteres polítiques establides. El repartiment d’aquests territoris i de les especialitats delictives s’adopten en les anomenades ‘skhodkas’, on es decideixen les línies estratègiques i es “coronen” els nous caps.

Anticorrupció ha detallat el funcionament intern d’aquestes organitzacions que manegen, custodien i blanquegen grans summes de diners emmagatzemats en les ‘obschak’ o caixa comuna, que gestiona un ‘lladre de llei’. Els integrants han de contribuir amb un percentatge dels beneficis obtinguts de les seues activitats criminals, a més de realitzar aportacions periòdiques. Les investigacions policials han acreditat que després els diners es reverteixen en part a una ‘obschak’ o caixa comuna global.

Per part de la Policia Nacional s’ha comptat amb la participació del Grup II d’Organitzacions Criminals Transnacionals (OCT), de la Brigada Central de Delinqüència Especialitzada, Unitat Central de Drogues i Contra el Crim Organitzat, de la Comissaria General de Policia Judicial; la Udef de Barcelona i el Servici de Control de Jocs d’Atzar.

Quant als Mossos, han sigut mobilitzats la Unitat Central d’Organitzacions Criminals i l’Àrea Central de Delictes Econòmics de la Comissaria General d’Investigació Criminal. El Jutjat d’instrucció 2 de Terrassa ha ordenat 73 registres en les ciutats de Barcelona, València, Alacant, Madrid i Albacete, acordant el bloqueig de nombrosos comptes corrents i diferents mobles i immobles.

Aquest Jutjat ha investigat l’entramat ramificat per Espanya, principalment a Catalunya, on van dur a terme robatoris continuats en domicilis amb violència, entre altres modalitats delictives.

Extremadament violents, els investigadors van seguir els passos de l’organització criminal quan van trobar en 2016 els cossos sense vida de Gela Garisvili i Gozha Kakalashvili, dos dels principals membres de la màfia georgiana. Es tractava de dos individus buscats per la Policia espanyola des que en 2010 se’ls va relacionar amb l’assassinat a França del ‘lladre de llei’ Vladimir Dzhemalovich, àlies ‘Janashia’.

Fonts de la investigació han explicat a Europa Press que aquell assassinat a França va desencadenar una guerra interna entre els dos grans clans de la màfia georgiana, l’encapçalada per ‘Janashia’, al capdavant del clan conegut com el dels Kutaisi, i el liderat per Kakhaber Sushanashvili, líder dels Tblisi i que va ser detingut i jutjat a Espanya.

Et Pot Interessar