El cavall de Troia a l’executiva de Pedro Sánchez

G. CABANILLES          

Diu este dimarts un diari provincial de la València castellana que la consellera de Sanitat, Carmen Montón, “se’n passa de bàndol”, en referència al seu suport a Ximo Puig per a que siga reelegit secretari general del PSPV, després d’haver recolzat a Pedro Sánchez, aparentment en contra de les indicacions del seu mentor Puig. 

 

Jo, no obstant, tinc la meua pròpia teoria i ningú me la fa traure del cap: Carmen Montón era el cavall de Troia de Ximo Puig a la nova executiva federal de Pedro Sánchez, el talp dels susanistes a la direcció federal del PSOE. Una vegada conformada l’executiva de Sánchez, i amb Montón sense cadira a Ferraz, la consellera de Sanitat ha retornat a les seues fidelitats innates. Pense sinzerament que a Pedro Sánchez li ha fet olor el suport incondicional de Carmen Montón. A mi també me’n feia. Era tot tan estrany. La lleialtat de Montón cap a Puig era infrangible, a prova de tot, i des de que la consellera va fer les primeres passes en política. El seu sotmetiment a les maniobres orgàniques de Ximo Puig ha estat sempre tan incondicional que el seu sobtat reclutament per la causa de Sánchez era del tot sorprenent. 

Ara Montón, com la resta de professionals a sou del clan de Puig, està capficada en una defensa a mort del castell, amb arguments tan absurds que el contrincant, Rafa García, no hauria de tenir més maldecap que deixar fer a la gent de Puig. Venjança? Intent de desestabilitzar? Es recorre amb insistència al fet que el PSPV ocupe la presidència de la Generalitat després de vint anys en mans del PP. Potser són il·legítimes les primàries? Passa alguna cosa si Puig es dedica només a l’àmbit institucional? I tant que passa.

Anem a fer un llistat. Altre diari amb pretensions que porta pocs anys a València publica un article en el qual dóna cinc motius pels quals Puig ha de seguir sent secretari general. Jo en puc donar cent per a que no ho siga. Ningú es pregunta a eixe partit els motius de la desafecció de l’electorat, però només cal observar les persones que envolten a Puig en les fotos de suport a la seua campanya “L’esquerra en marxa”. El partit dels militants, dels valencians i les valencianes? El suposat intent de desestabilitzar o enfeblir a Puig és en realitat una lluita a vida o mort per a conservar les potestats orgàniques d’elaborar candidatures, designar senadors territorials, nomenar càrrecs al primer, segon, tercer graó, asseure persones en consells d’administració d’empreses públiques i semipúbliques, en institucions estatutàries, a Estrasburg, a Brussel·les…. i a Nova York si ho ha oficina de la Generalitat.

El president de la diputació de València, Jorge Rodríguez, director de la campanya de Puig, ha declarat que “si es poguera veure o només que poguera semblar que l’Executiva Federal està prenent part per un candidat seria un gravíssim error. Entenc que açò no va a succeir i es va a garantir tota la neteja d’unes primàries en les quals ningú ha de tenir cap suport perquè eixe suport només l’han de donar els militants”. Quina llàstima que Rodríguez no emprara el mateix argument quan Puig va posar tota la maquinària orgànica al servei de Susana Díaz, o quan l’alcalde de Vigo, president de la Federació Española de Municipis, va convocar a toc de corneta als alcaldes a la presentació de la candidatura de Susana Díaz. 

I pel que fa a la Safor, només cal vore la foto de cares que donen suport a Ximo Puig per a albirar els motius de la desafecció electoral cap al PSPV. Diana Morant, qui fins i tot haguera estat una bona candidata a secretària general del PSPV, torna a jugar a la ruleta. 

 

Et Pot Interessar