Llegia aquests dies en els teus perfils de xarxes socials que donaves les gràcies a la teua família, per haver sabut patir les teues absències.…
És la família la gran sacrificada de la dedicació a l’activitat política?
Sí, és la més afectada, no sols amb les absències físiques si no en les més dures, en les absències que es produeixen estan al seu costat, perquè el teu cap esta en altre lloc, lluny d’elles. És quan et portes el dia a dia de la teua tasca més enllà de les portes de l’ajuntament i t’acompanyen fins a casa, és molt difícil per a elles i per a mi. Però agraïsc la seua comprensió, i com no les abraçades de la meua filla que em donen vitalitat i em carreguen les piles.
Quant dol la impotència de no arribar a resoldre els problemes dels ciutadans?
Moltíssim, en els darrere dos anys que he sigut alcalde he atés a més de 500 persones al despatx, m’he trobat en quantitat de problemes de primeríssima necessitat, persones honrades i humils, que havien aplegat a l’exclusió social, casos que no estan a l’abast de les competències de l’ajuntament però que saps que necessiten una solució. Aquesta és la impotència de veritat, la que dol, la que es clava al cor.
I al contrari, quant t’omplí el depòsit de vitalitat aconseguir els objectius?
Extraordinàriament, la satisfacció de veure canviar el color del teu poble, d’un poble gris a un poble ple de color, d’il·lusió, participatiu, a on la gent jove es compromet en fer poble, a on les mares volen que els pressupostos també siguen per adequar els parcs i jardins perquè els més menuts puguen gaudir més i millor. Perdre places d’aparcament per a que els més majors puguen eixir de casa en voreres àmplies i passejar amb tranquil·litat. Recuperar servicis bàsics i estratègics com és la gestió de l’aigua, de forma que tinga’m millor servici, millor qualitat d’aigua i millors infraestructures. Resoldre definitivament l’escut del poble i que per fi tenim una senya d’identitat com per toca……...Eixes són les coses que m’omplin el depòsit per continuar treballant pel meu Poble
Ja des de l’experiència com a alcalde de Bellreguard, amb sinceritat que no tornaries a fer?
Intentaria no tornar a entropessar en la mateixa pedra, i tenin en compte que la presa de decisions poden comportar equivocacions o almenys que a tot el món no li puga agradar.
Salvant les premisses anteriors, hi ha una cosa que no faria, que és buscar consens més enllà de la lògica, no es pot allargar un procés si saps que és impossible aconseguir que tots estiguen d’acord, pel bé de resoldre qüestions, si no es pot aconseguir el consens total, que almenys siga la majoria la que ho porte avant. Es guanya rendibilitat en esforços i en desgastos innecessaris.
I finalment, Quins serien els teus desitjos polítics a partir del 26M?
Continuar treballant pel meu poble, aconseguir la confiança suficient per a fer un bon govern, un govern per a les persones, cada vegada en més participació ciutadana, i no oblidant que el poder públic emana del poble i al poble ens devem sempre.
